Félix Lope De Vega

Lope de Vega (Madrid, 1562 - 1635). El seu nom complet va ser Félix Lope de Vega i Carpio. És un dels autors teatrals més importants de les lletres espanyoles i un dels màxims representants del Segle d'Or espanyol, juntament amb Quevedo, Góngora, Tirso de Molina, Calderón de la Barca o Cervantes. Va ser un nen molt precoç: als cinc anys ja llegia llatí i castellà, alhora que començava a compondre els primers versos. Al llarg de la seva vida va ser militar i secretari de nobles. Anys més tard va estudiar gramàtica amb els teatins i matemàtiques a l'Acadèmia Reial i va servir de secretari al Marquès de les Navas. Va acabar per prendre els hàbits del sacerdoci, fruit d'una profunda crisi existencial, potser impulsada per la mort de parents pròxims. A aquesta inspiració responen les seves Rimes sacres i les nombroses obres devotes que va començar a compondre llavors, així com el to meditatiu i filosòfic dels seus darrers versos. Autor de milers de sonets i centenars de comèdies, així com de novel·les, novel·les curtes, epopeies, èglogues,... Algunes de les seves comèdies més importants són Peribáñez y el comendador de Ocaña, FuenteOvejuna, La dama boba, El perro del hortelano, El castigo sin venganza o El caballero de Olmedo. També són ressenyables la seva novel·la El peregrino en su patria, i la seva fecunda obra poètica, entre la qual cal esmentar les epopeies La Dragontea y El Isidro, i d'altres com Rimas Sacras, Romancero Espiritual, Laurel de Apolo o el Amarilis, una ègloga.