Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) és un escriptor espanyol, autor de més d'una trentena d'obres, que inclouen novel·les, assajos i altres tipus de narrativa. De la seva obra narrativa destaquen Dublinesca, Aire de Dylan, Extraña forma de vida, o París no se acaba nunca. Un dels temes recurrents de Vila-Matas és el misteri de la «veritable identitat personal».

La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis com el Rómulo Gallegos, el Médicis-Étranger, el Ciutat de Barcelona, l'Herralde de Novel·la, el de la Reial Acadèmia Espanyola o el FIL de Literatura en Llengües Romances, i ha estat traduïda a més de trenta idiomes. És un dels tres escriptors espanyols entrevistats per The Paris Review dins de la seva secció «The art of fiction». És Chevalier de la Legió d'Honor francesa, pertany al convuls Orde de Cavallers del Finnegans, i és destacat membre de la Societat de Refractaris a la Imbecil·litat General (amb seu a Nantes).

Va estudiar dret i periodisme, i va ser redactor a la revista de cinema Fotogramas i a Destino. El 1970 va dirigir dos curtmetratges, Todos los jóvenes tristes i Fin de verano. . A més, va ser actor en set pel·lícules catalanes, totes elles prohibides per la censura franquista. Va publicar el seu primer llibre en 1971, la novel·la breu Mujer en el espejo contemplando el paisaje, escrita mentre feia el servei militar en el nord d'Àfrica. Va viure a París dos anys, a partir de 1974, en una golfa que li va llogar l'escriptora Marguerite Dures, allí va escriure la seva segona novel·la, La asesina ilustrada.