Federico García Lorca

Federico García Lorca va néixer a Fuente Vaqueros (Granada) el 5 de juny de 1898, i va morir afusellat a Víznar (Granada) l'agost de 1936. El 1919 va estar a Madrid, a la Residència d'Estudiants, convivint amb part dels poetes que després formarien la Generació del 27. Es va llicenciar en dret l'any 1923 a la Universitat de Granada, on també va cursar estudis de filosofia i lletres. Va viatjar per Europa i Amèrica i, el 1932, va dirigir la companyia de teatre La Barraca.

Les seves obres poètiques més emblemàtiques són el Romancero Gitano (1927), on el lirisme andalús arriba a la seva cimera i universalitat, i Poeta a Nova York (1940), conjunt de poemes, adscrits a les avantguardes de principis del segle XX, escrits durant la seva estada a la Universitat de Columbia. Durant la Segona República, Lorca va gaudir del suport de l'Estat per preparar les seves obres teatrals, com Yerma o La casa de Bernarda Alba, considerada la seva obra mestra i també l'última. En aquest període, el poeta va mostrar suport al comunisme fundant l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica. Al començar la Guerra Civil Espanyola, Lorca va decidir romandre a Granada malgrat les amenaces que hi havia contra ell. Finalment, el 1936 va ser detingut i executat per les forces franquistes, sota acusacions poc clares que assenyalaven cap al seu paper de poeta, lliurepensador i personatge susceptible d'alterar l'«ordre social». El seu assassinat va causar una profunda commoció internacional i va convertir l'artista en el tràgic símbol de la brutal intolerància del feixisme. El seu cos va ser enterrat en una fossa comuna.