J. M. Coetzee

J. M. Coetzee, John Maxwell Coetzee, (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940) és un escriptor i novel·lista sud-africà nacionalitzat australià el 2006, que resideix des de 2002 a la ciutat d'Adelaide. Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 2003 per «la brillantor a l'hora d'analitzar la societat sud-africana».

Al començament dels anys 1960 se'n va anar a Londres, on va treballar un temps com a programador informàtic. Va deixar constància d'aquesta etapa de la seva vida en la seva novel·la Joventut. Després va anar a la Universitat d'Austin, Texas, per doctorar-se en lingüística computacional. La seva tesi era una anàlisi automatitzada de l'obra de Samuel Beckett. Va impartir classes de Llengua i Literatura Angleses a la Universitat Estatal de Nova York a Búfalo fins al 1983. El 1984 va tornar a Sud-àfrica a ocupar una càtedra de Lletres Angleses a la Universitat de Ciutat del Cap, la mateixa on s'havia graduat. El 2002 es va traslladar a Austràlia, on és investigador al Departament d'Anglès de la Universitat d'Adelaide.

Traductor, lingüista, crític literari i un dels escriptors més importants que ha donat Sud-àfrica, ha estat guardonat amb nombrosos premis a més del Nobel, com el Booker, que va guanyar en dues ocasions, el Jerusalem Prize o el Lannan de Ficció. Vida i època de Michael K, Desgràcia i Elizabeth Costello estan entre les seves novel·les més reconegudes. També ha publicat diversos llibres d'assaig, entre els quals destaquen Contra la censura i Aquí i ara.