Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman (Poznan, Polònia, 1925 - Leeds, Anglaterra, 2017)​ va ser un sociòleg, filòsof i assagista. La seva obra va començar a la dècada de 1950 i s'ocupa de qüestions com les classes socials, el socialisme, l'Holocaust, l'hermenèutica, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme, la globalització i la nova pobresa. Va desenvolupar el concepte de la «modernitat líquida», terme que va encunyar.​ Juntament amb el també sociòleg Alain Touraine, Bauman va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2010. Algunes de les seves obres més famoses són Modernitat i Holocaust, Modernitat Líquida, Amor Líquid o Món Consum.

Va néixer en una família humil de polonesos jueus no practicants. Quan Polònia va ser envaïda per l'Alemanya nazi, el 1939, la seva família va escapar cap a l'est. En la seva fugida del nazisme es va traslladar a la Unió Soviètica, on es va allistar en el primer exèrcit polonès, controlat pels soviètics, treballant com a instructor en educació política.

Va tornar posteriorment a Polònia, on va militar en el Partit Comunista i va ser professor de filosofia i sociologia a la Universitat de Varsòvia abans de veure's obligat a anar-se'n de Polònia el 1968 a causa de la política antisemita del govern comunista. Posteriorment, va ensenyar sociologia a països com Israel, els Estats Units i el Canadà. Des de 1971 va residir a Anglaterra, on va ser professor en la Universitat de Leeds, i, des de 1990, professor emèrit.