Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
&media=https%3A%2F%2Fwww.abacus.coop%2Fon%2Fdemandware.static%2F-%2FSites-AbacusMaster%2Fdefault%2Fdwe60762f2%2Fimages%2Flarge%2F1237238.33.jpg){kind=icon}
Marc Tul·li Ciceró (Arpí, Laci, Italia, 106 aC - Formia, Laci, 43 aC), va ser orador, escriptor, polític i filòsof llatí. Va néixer en una família de classe eqüestre i va rebre l'ensenyament superior a Roma, on va estudiar retòrica i filosofia (estoïcisme i platonisme). En general, era fonamentalment escèptic pel que fa a la filosofia natural i es va orientar cap a l'estoïcisme en ètica. En la seva agitada vida política, Ciceró va arribar a ser cònsol de Roma i va viure la turbulenta època de la fi de la República romana.
Tres anys abans de morir, va dedicar tots els seus esforços a la filosofia, va reprendre els ideals eclèctics forjats a la seva primera formació filosòfica, i es va proposar fer accessible a la cultura llatina la gran riquesa de la filosofia grega. Així, va dur a terme una gran tasca de divulgació de la cultura filosòfica grega al món llatí i, si bé les seves obres no són pròpiament originals, la seva tasca va consistir, a més de la traducció i la divulgació, en la sistematització i interpretació. L'obra ciceroniana és la d'un eclèctic, en la mesura que concep la filosofia com un saber socialment útil i necessari, però sempre està orientada cap a la pràctica política i cap a la comprensió de la història. Destaquen, entre elles, De republica (Sobre l'estat, 54 - 51 aC), De legibus (Sobre les lleis, 52 aC) i Tusculanae disputationes (Discussions tusculanes, 44 aC).
Tres anys abans de morir, va dedicar tots els seus esforços a la filosofia, va reprendre els ideals eclèctics forjats a la seva primera formació filosòfica, i es va proposar fer accessible a la cultura llatina la gran riquesa de la filosofia grega. Així, va dur a terme una gran tasca de divulgació de la cultura filosòfica grega al món llatí i, si bé les seves obres no són pròpiament originals, la seva tasca va consistir, a més de la traducció i la divulgació, en la sistematització i interpretació. L'obra ciceroniana és la d'un eclèctic, en la mesura que concep la filosofia com un saber socialment útil i necessari, però sempre està orientada cap a la pràctica política i cap a la comprensió de la història. Destaquen, entre elles, De republica (Sobre l'estat, 54 - 51 aC), De legibus (Sobre les lleis, 52 aC) i Tusculanae disputationes (Discussions tusculanes, 44 aC).
