Després del Tríptic que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar torna amb una història d'amor.
A cada nova novel·la Baltasar ausculta les pulsions de la vida moderna, de la maternitat a l'habitatge. Aquesta vegada ens fa assistir a una història d'amor. De la mà de l'escriptora entrem a la casa encantada de la Victòria, plena de fetitxos, i amb el gos infernal que la guarda. La passió creix i creix com un embriac que puja una escala a les palpentes -fins que es precipita al buit.
A Peixos l'enamorament i la bellesa van acompanyats d'una sensació d'extrem perill.
''Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea''. Xita Rubert
''Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje'' Fernanda Melchor
''Es una escritora durísima y muy original'' Pedro Almodóvar
''El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d'alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.'' Blanca Llum Vidal a Catorze
''Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.'' Noelia Ramírez a El País
''Batejar un personatge amb el nom de 'Samsa' és una picada d'ullet kafkiana evident.''Nadal Suau a El Cultural
''Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier''Bruno Padilla del Valle a Mercurio
''La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada'' Marta Domínguez a Página Dos
''La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.'' Julià Guillamon a La Vanguardia
''Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.'' Anna Guitart al Diari ARA
L'esperada tornada d'Eva Baltasar ens convida a travessar el llindar d'una llar que és, alhora, refugi i laberint. A Peixos, l'autora abandona els camins ja coneguts per endinsar-nos en una història d'amor que batega amb una intensitat gairebé febril. Amb la seva prosa esmolada i nua, ens presenta la Victòria i el seu univers particular, un espai poblat de fetitxes i silencis on la passió no s'explica, sinó que se sent com una força de la natura que amenaça amb desbordar-ho tot. És un relat que captura aquell vertigen de quan t'enamores i sents que el terra pot desaparèixer sota els teus peus en qualsevol instant.
En aquesta ocasió, la narrativa de Baltasar se sent més salvatge i íntima que mai, allunyant-se de les convencions per explorar els racons més foscos del desig. La bellesa i el perill caminen de la mà en una Barcelona contemporània que serveix d'escenari per a una entrega absoluta, on cada gest i cada mirada tenen el pes d'una revelació mística. Llegir aquesta novel·la és com pujar una escala a les palpentes: hi ha una eufòria que t'eleva, però també la certesa que la caiguda és part inevitable del joc. És una experiència lectora visceral que ens recorda per què Baltasar s'ha convertit en una de les veus més imprescindibles de la nostra literatura.
A qui va dirigit el llibre 'Peixos'?
Aquesta obra és una delícia per als lectors fidels d'Eva Baltasar que busquen retrobar-se amb el seu estil radical i poètic, però també per a aquells que s'acosten per primer cop a la seva literatura buscant una història d'amor allunyada dels tòpics romàntics. És ideal per a qui gaudeix de les trames psicològicament complexes i d'aquelles atmosferes carregades de misteri que freguen el gènere gòtic contemporani. Si t'interessen els relats que exploren la vulnerabilitat humana, la passió extrema i la fragilitat de les relacions modernes sota una mirada crua i lúcida, Peixos et sacsejarà profundament.
Temes que tracta el llibre
L'obra se submergeix en la naturalesa del desig i l'enamorament, presentant la passió com un estat d'embriaguesa que altera la percepció de la realitat i porta els personatges al límit de l'abisme. Un altre eix fonamental és la simbologia de la llar i l'aïllament, on la casa de la Victòria funciona com un personatge més, una extensió física de la seva intimitat plena de fetitxes que protegeixen i alhora atrapen qui hi entra. També és central el concepte de la bellesa lligada al perill, explorant com l'atracció més pura pot anar acompanyada d'una sensació d'amenaça constant, gairebé animal. Finalment, el text reflexiona sobre la precarietat existencial i la necessitat humana de connexió en un món que sovint se sent hostil, convertint la intimitat en una forma de resistència i, de vegades, de naufragi.
