Una nova edició de LA PLAÇA DEL DIAMANT, amb el text revisat i material inèdit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat el manuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dóna un capítol de mostra juntament amb el postfaci de Talavera sobre com Rodoreda va escriure la seva obra mestra.

''Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m han emocionat profundament, i les últimes m han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d acabar immediatament després d acabar Els posseïts de Dostoievski.'' (Carta d Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)

''Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas La plaza del Diamante es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza.'' (Gabriel García Márquez, 1983)

¿A qui va dirigit el llibre PLAÇA DEL DIAMANT, LA?

La plaça del Diamant és una novel·la que pot ser gaudida per un ampli espectre de lectors. La seva accessibilitat pel que fa a llenguatge i estil la fa apta per a lectors joves que s'inicien en la literatura, mentre que la seva profunditat temàtica i la seva riquesa simbòlica la converteixen en una lectura enriquidora per a lectors adults amb experiència. La novel·la és especialment rellevant per a aquells interessats en la història de Catalunya, la literatura catalana i la representació de l'experiència femenina en contextos històrics complexos. L'obra també pot resultar atractiva per a aquells que busquen una narrativa commovedora i una exploració de la condició humana en temps de crisi.

Temes que tracta el llibre La plaça del Diamant

La plaça del Diamant explora una multitud de temes interconnectades, teixint una narrativa complexa i multifacètica. Alguns dels temes més destacats són:

• L'experiència femenina en la societat patriarcal: La novel·la se centra en la vida de Natàlia, una dona que es veu sotmesa a les pressions socials i les limitacions imposades pel seu gènere en una societat profundament masclista. S'explora la seva lluita per l'autonomia i l'autodeterminació en un context històric que la oprimeix.

• La guerra civil espanyola i les seves conseqüències: El fons històric de la Guerra Civil Espanyola i la postguerra serveix com a marc per a la història personal de Natàlia. La novel·la reflecteix les dificultats econòmiques, socials i emocionals que van experimentar els ciutadans durant aquest període convuls, mostrant l'impacte de la guerra en la vida quotidiana.

• La transformació personal i la recerca d'identitat: Al llarg de la novel·la, Natàlia experimenta una profunda transformació personal. El seu viatge la porta a qüestionar els seus valors, les seves relacions i la seva pròpia identitat, en un procés d'autodescobriment i resiliència.

• L'amor, la pèrdua i la soledat: Les relacions amoroses de Natàlia són un element central de la trama. La novel·la explora les complexitats de l'amor, la pèrdua i la soledat, mostrant la fragilitat de les relacions humanes i la capacitat de superació davant del dolor.

• La vida al barri de Gràcia: La novel·la descriu amb detall la vida al barri de Gràcia de Barcelona, creant un retrat viu de la societat i la cultura de l'època. Es retrata la vida quotidiana, les relacions veïnals i l'ambient social del barri.

• La condició humana i la resiliència: La plaça del Diamant és una exploració de la condició humana en la seva complexitat. Es mostra la capacitat de les persones per adaptar-se a circumstàncies adverses, per superar l'adversitat i per trobar la força interior per seguir endavant.

Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre PLAÇA DEL DIAMANT, LA

Es considera una obra mestra de la literatura catalana i una de les novel·les més importants del segle XX a Europa. Ha rebut nombrosos elogis pel seu estil narratiu, la seva profunditat emocional i la seva capacitat per retratar la vida quotidiana d'una dona en un context històric complex. Alguns crítics destaquen la força de la protagonista, Natàlia, i la seva capacitat per resistir les adversitats. Altres assenyalen la bellesa poètica del llenguatge de Rodoreda i la riquesa simbòlica de la novel·la. També s'ha reconegut la importància de l'obra com a reflex de la societat catalana de l'època i com a testimoni de l'experiència femenina. La novel·la ha estat adaptada al cinema i al teatre en diverses ocasions, la qual cosa demostra el seu atractiu perdurable per al públic. Es considera un clàssic de la literatura catalana i ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

Un dia, el jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res més que laràbia d'algun ciutadà perjudicat per decisions polítiques, però són tants pels temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s’ha acabat elmiracle de la multiplicació dels pans en forma d’aeroports, hipòdroms, carreteres, càterings o empreses funeràries... Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però ¿fins quan? Mallorca, en l’obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on la natura humana prospera segons les regles elementals de l’espècie i on creix especialment la cobdícia —que en la seva versió evolucionada es diu corrupció. El sol és tebi, sona la melodia d’un violonceltocat per una noia eslava, l’hedonista i cínic MateuLlodrà pren Camparis tot pensant com satisfer el seupeculiar sentit de la justícia, i la rata morta té laperversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d’abusos en què el president de laComunitat Autònoma invoca la regeneració...

Una novela que sigue el hilo de la gran literatura norteamericana y que ha llegado para dar un nuevo sentido al silencio y un nuevo valor a las emociones.

LA MEJOR NOVELA DEL AÑO SEGÚN LA PRENSA INTERNACIONAL, FINALISTA DEL MAN BOOKER PRIZE Y DEL NATIONAL BOOK AWARD, CON DOS MILLONES Y MEDIO DE LECTORES

«Un libro extraordinario. [...] Daría lo que fuera por escribir una novela tan potente como Tan poca vida.»
James Rhodes

Para descubrir...
Qué dicen y qué callan los hombres.
Dedónde viene y dónde va la culpa.
Cuánto importa el sexo.
A quién podemos llamar amigo.

Y finalmente...
Qué precio tiene la vida y cuándo deja de tener valor.

Para descubrir eso y más, aquí está Tan poca vida, una historia que recorre más de tres décadas de amistad en la vida de cuatro hombres que crecen juntos en Manhattan. Cuatro hombres que tienen que sobrevivir al fracaso y al éxito y que, a lo largo de los años, aprenden a sobreponerse a las crisis económicas, sociales y emocionales. Cuatro hombres que comparten una idea muy peculiar de la intimidad, una manera de estar juntos hecha de pocas palabras y muchos gestos. Cuatro hombres cuya relación la autora utiliza para realizar una minuciosa indagación de los límites de la naturaleza humana.

Tan poca vida se ha convertido en un auténtico fenómeno literario, un éxito sin precedentes en las redes sociales que ha sido unánimemente aclamado por la crítica y los lectores. Hanya Yanagihara, su autora, ha sido comparada con Jonathan Franzen y Donna Tartt por su capacidad para describir con maestría la psicología de personajes complejos y hallar en el camino respuesta a cuestiones universales. Una nueva y joven voz literaria que ha llegado para quedarse.

Mejor novela del año según The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, Vanity Fair, Vogue, The Guardian, The Economist, Newsweek, People, Time Out New York, Huffington Post, Publishers Weekly, Kirkus Review, entre otras.

«No cuentes nunca nada a nadie. En el momento en que uno cuenta cualquier cosa, empieza a echar de menos a todo el mundo.»
El guardián entre el centeno, J.D. Salinger

«La cantidad de dolor que fluye entre estas páginas, se lo advierto, es enorme. Pero es un libro que se queda, que se queda para toda la vida. Lo recomiendo de todo corazón».
Donatella Di Pietrantonio (Premio Strega 2024)

«Una obra de lectura obligada celebrada como una de las novelas más impresionantes, desafiantes, perturbadoras y emotivas de los últimos años».
Marita Alonso, Elle

«Te vuelve loco, te consume, te arranca de tu vida».
The New Yorker

«No exagero si afirmo que esta novela cuestionó todo lo que creía saber sobre el amor y la amistad. Es uno de esos libros que se quedan contigo para siempre. [...] Exquisitamente escrito e implacablemente triste».
Dua Lipa

«Busca su excelencia en el tratado sobre el dolor, [...] fascina al lector y vislumbra la belleza en la aberración».
Enrique de Hériz, El Periódico

«La más elocuente autopsia de la doliente masculinidad moderna».
Daniel Arjona, El Confidencial

«Una novela con una capacidad deslumbrante para emocionar, para atrapar desde las tripas en una lectura febril, incómoda a ratos y catártica en otros».
Marcos Torío, El Mundo

¿A qui va dirigit el llibre Tan poca vida?

TAN POCA VIDA està dirigit a un públic adult que busca una novel·la profunda i emocionalment desafiant. Es recomana a lectors que apreciïn una narrativa complexa que explora temes difícils amb una escriptura commovedora. L'obra es centra en les relacions interpersonals, l'amistat, el trauma i la resiliència, per la qual cosa és ideal per a aquells interessats en una exploració introspectiva de la condició humana. La intensitat emocional i la temàtica fosca poden no ser adequades per a tots els lectors.

Temes que tracta el llibre Tan poca vida

TAN POCA VIDA aborda una sèrie de temes complexos i entrellaçats al llarg de diverses dècades, centrant-se en la vida de quatre amics. Alguns dels temes principals inclouen:

• Amistat: La novel·la explora la naturalesa profunda i complexa de l'amistat masculina, mostrant tant la seva fortalesa com les seves fragilitats a través de les relacions entre els quatre protagonistes. Es mostra com l'amistat pot ser un suport fonamental, però també un llast en moments de crisi.

• Trauma: El trauma infantil i les seves conseqüències a llarg termini són un tema central, particularment en la vida del protagonista Jude. L'obra explora com el trauma pot afectar la identitat, les relacions i la salut mental d'un individu, mostrant les cicatrius que deixa en el cos i en l'ànima.

• Relacions interpersonals: La novel·la aprofundeix en les dinàmiques de les relacions interpersonals, incloent l'amistat, l'amor i la família. S'examinen les complexitats de la comunicació, la confiança i la intimitat, mostrant com aquestes relacions poden ser tant font de suport com de sofriment.

• Resiliència: Malgrat les adversitats que afronten els personatges, la novel·la també explora la capacitat humana per a la resiliència. Es mostra com, malgrat el dolor i el trauma, els personatges lluiten per trobar la força per seguir endavant i construir les seves vides.

• Identitat: La recerca de la identitat personal i la construcció del jo són temes recurrents, especialment en el context del trauma i les experiències de vida dels personatges. La novel·la mostra com la identitat es modela a través de les relacions, les experiències i les decisions que prenem al llarg de la vida.

• Dolor i sofriment: El dolor físic i emocional és un tema omnipresent en la novel·la, explorant la naturalesa del sofriment humà i la capacitat de resistència del cos i la ment. Es mostra com el dolor pot ser una experiència transformadora, però també devastadora.

• Èxit i fracàs: La novel·la contrasta l'èxit professional i personal amb el fracàs i la frustració, mostrant com ambdós aspectes són part integral de l'experiència humana. S'explora la pressió social i la recerca de la perfecció, i les seves conseqüències.

Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre Tan poca vida

La novel·la ha rebut elogis per la seva escriptura commovedora, la seva profunda exploració de l'amistat i la resiliència, i la complexitat dels seus personatges. Molts crítics destaquen la capacitat de l'autora per crear una connexió emocional intensa amb els lectors a través d'una narrativa que explora temes difícils amb una honestedat crua i sense concessions. S'ha descrit com una obra impressionant, desafiant, pertorbadora i emotiva, capaç de deixar una empremta duradora en el lector. La novel·la ha estat comparada amb obres d'autors com Jonathan Franzen i Donna Tartt per la seva mestria en la descripció de la psicologia de personatges complexos i la seva capacitat per abordar qüestions universals. Ha estat reconeguda com una de les millors novel·les de l'any per nombrosos mitjans de comunicació.

La mort i la primavera és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica.

Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai.

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil.

Real com un contes de fades modern, ''La mort i la primavera'' és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.