''Jardí vora el mar'' són sis estius, una infinitat de plantes i una de les novel·les més belles que va escriure Mercè Rodoreda.

La veu que hi parla és la del jardiner d’una casa rica d’estiueig que observa la vida que l’envolta: la del jardí i la dels amos de la casa, amb els amics de cada any, les festes extravagants, el servei podrit de xafarderies, els animals més o menys domèstics que els entretenen i uns nous veïns que remouran el passat i posaran en marxa tot un drama sentimental.

Un clàssic de la literatura catalana, acompanyat d'un postfaci de Toni Sala.

Una novel·la sobre salut mental i maternitat en què una diputada pateix depressió postpart. Un viatge per ferides personals i lluites universals mitjançant l'art i la literatura.

El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu política als que han confiat en ella.

Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals, i esdevé un viatge a través de l'art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l'experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat, emparats per segles de ciència, mites i política.

«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. [...] Al capvespre, mentre jo comptava contraccions a la sala de dilatacions, el país comptava escons. I tots dos comptes confluïren en una nova vida per a mi, perquè un d'aquests escons acabaria sent meu. El mateix dia del naixement dels meus fills, em vaig convertir en diputada al Congrés».

Reseñes:
«Un llibre extraordinàriament lliure, tan ben concebut com executat. Un testimoni potent».
Enric Vila-Matas

«Un llibre híbrid i meravellós, monumental i alhora íntim. Les seves paraules ressonen simultàniament en la nostra sensibilitat política i poètica: amb La història dels vertebrats totes les boges entenem les raons de la nostra malenconia i ens posem a cantar».
Marta Sanz

Contra faixa:
«Sobre la bogeria de les mares, les seves debilitats i les seves fortaleses, sovint dues cares de la mateixa moneda. Un llibre erudit, tendre i dur, i sempre honest».
Katixa Aguirre

«La llibertat és terapèutica, va escriure algú a la paret d'un manicomi clausurat. Aquella inscripció es projecta sobre el llibre extraordinàriamentlliure, tan ben concebut com executat, de Mar García Puig. Un testimoni potent de la seva experiència de bogeria puerperal. Un tapís delirant i assenyat que es dispara en diverses direccions».
Enric Vila-Matas

«Un llibre únic, valent i sorprenent que lliga el que és íntim i històric, familiar i mitològic, poesia i política, amor i dolor, bogeria i lucidesa, per il·luminar amb delicadesa una de les cares més fosques de la maternitat».
Isaac Rosa

«Una història íntima que és alhora una història política d'aquesta estrepitosa explosió d'afectes que significa la maternitat. Mar García Puig ens regala les seves poderoses experiències com a mare primerenca al Congrés dels Diputats, i traça un vincle amb les barrigues plenes de la literatura, el teatre, la filosofia i l'art al llarg dels segles. Llegint La història dels vertebrats, se'm fa impossible no recordar-me de l'escriptura memorística de Deborah Levy o Maggie Nelson».
Lluna Miguel

«Un llibre híbrid i meravellós, tan monumental com íntim. Les seves paraules ressonen simultàniament en la nostra sensibilitat política i poètica: amb La història dels vertebrats totes les boges entenem les raons de la nostra malenconia i ens posem a cantar».
Marta Sanz

Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.

Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.

Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

¿A qui va dirigit el llibre Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres?

Es podria considerar que aquest llibre està dirigit a un públic ampli, interessat en la literatura catalana contemporània i en les narratives que exploren temes com la família, la tradició oral, la mitologia i la sororitat femenina. La complexitat literària i la riquesa de l'escriptura suggereixen que lectors amb experiència en literatura podrien apreciar millor les subtileses del text. No obstant això, la força de la història i la capacitat de l'autora per crear atmosferes captivadores fan que l'obra sigui accessible per a un públic més ampli, sempre que es tingui en compte la densitat i la complexitat de la trama.

Temes que tracta el llibre Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

El llibre explora una sèrie de temes interconnectats, entrellaçats a través de la història d'una família i la seva masia. Alguns dels temes principals són:

• La història d'una família: La novel·la segueix la saga d'una família al llarg de diverses generacions, mostrant com les experiències i els traumatismes es transmeten a través del temps. Es centra en les dones de la família, les seves vides, les seves relacions i les seves lluites.

• La tradició oral i el folklore: L'obra està profundament arrelada en la tradició oral catalana, incorporant elements de la mitologia, les llegendes i els contes populars. L'autora utilitza el llenguatge i les imatges d'aquestes tradicions per crear una atmosfera única i evocadora.

• La sororitat femenina: La novel·la celebra la sororitat femenina, mostrant la força i la resiliència de les dones que s'enfronten a les adversitats al llarg de la història. La relació entre les dones de la família és un element central de la trama.

• El poder de la narrativa: L'obra reflexiona sobre el poder de la narrativa i com les històries que expliquem moldegen la nostra comprensió del món. Les diferents perspectives i versions dels esdeveniments s'entrellacen per crear una imatge complexa i multifacètica de la realitat.

• La màgia i el misteri: Elements de màgia i misteri s'entrellacen amb la realitat, creant una atmosfera de suspens i fascinació. El pacte amb el diable i la presència del sobrenatural afegeixen una capa addicional de complexitat a la història.

• La relació amb la natura: La novel·la descriu amb detall l'entorn natural de la masia, mostrant l'estreta relació entre la família i la terra. La natura es presenta com un personatge més de la història, influint en les vides dels personatges.

• El pas del temps i la memòria: La novel·la abasta un període de temps considerable, explorant com la memòria i l'oblit moldegen la nostra comprensió del passat. Les diferents generacions de dones recorden i reinterpreten la història de la família de formes distintes.

Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

Es destaca la complexitat literària i la riquesa del llenguatge de l'obra, que supera en sofisticació a l'anterior novel·la de l'autora. L'obra és descrita com una celebració de la sororitat femenina i una exploració de temes foscos i tabús, com la bruixeria i el pacte amb el diable. La trama es desenvolupa en una masia remota, creant una atmosfera envoltant i misteriosa. L'autora utilitza un estil narratiu innovador, que combina elements de la tradició oral amb una perspectiva contemporània. Alguns crítics assenyalen la dificultat de seguir la trama, a causa de la seva estructura multicapa i a la multiplicitat de veus narratives. Altres destaquen la capacitat de l'autora per crear atmosferes i teixir un relat multicapa on les frases flueixen i envolten el text. En general, les crítiques reconeixen el talent de l'autora i la seva capacitat per crear una obra literària ambiciosa i original. No obstant això, la recepció de l'obra sembla ser diversa, amb algunes opinions que ressalten la dificultat de la trama i altres que celebren la complexitat i la riquesa literària del text.

Intensa, alegre i divertida, però també immensament commovedora i emotiva, També això passarà és una narració inoblidable de to autobiogràfic sobre la pèrdua, l'amor, l'amistat i el sexe que ha estat considerada de manera unànime la revelació literària de l'any.

La Blanca, una dona d'uns quaranta anys, acaba de perdre la mare, una coneguda escriptora i editora barcelonina de personalitat desbordant. Amb un punt de bogeria, impulsiva com sempre, la Blanca decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus dos fills, els dos exmarits, l'amant actual i dues amigues tant o més peculiars que ella. Un viatge que l'ha de dur a retrobar l'essència de la complexa relació que tenia amb la seva mare, tot buscant les paraules adients per parlar de l'absència i de l'enyorança, però també del plaer i de l'alegria de viure. Una novel·la plena de sensualitat, humor i desimboltura.

«T'ho vaig fer repetir dues vegades, en aquell temps, el nostre amor s'havia tornat ja molt dolorós, pensava que tu no m'estimaves i no sabia si jo et continuava estimant a tu. Llavors, em vaig posar a riure, i et vaig dir que no diguessis ximpleries, i al cap de dos minuts ja ens estàvem tornant a barallar. Ara crec que ja sabies que l'època dels punts suspensius, que tant detestaves, havia arribat a la fi . Començaven els punts finals, com punyals, com bombones d'oxigen.»