Ana María Matute

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014) fou una novel·lista catalana en llengua castellana, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i professora convidada a diverses universitats estatunidenques. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX i molts la consideren la millor novel·lista de la postguerra espanyola.

Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, sent la quarta dona acceptada en la seva història, i de la Hispanic Society of America. Els seus llibres han estat traduïts a vint-i-tres llengües i la seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el 1952 va rebre el Premio Café Gijón per Fiesta al noreste, Pequeño teatro va ser guardonada el 1954 amb el Premi Planeta, per Los hijos muertos li va ser atorgat el Premi de la Crítica el 1958 i el Nacional de Literatura el 1959, per Primera memoria va rebre el Premi Nadal el 1959, el 1962 va obtenir el Premi Fastenrath de la Reial Acadèmia Espanyola per Los soldados lloran de noche, com a reconeixement a tota la seva obra li van ser concedits el Premi Terenci Moix el 2006, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2007 i el Premi Cervantes el 2010.