Anton P. Chéjov

Anton P. Chéjov (1860-1904) va ser un dramaturg i autor de relats i un dels escriptors més destacats de la literatura russa del segle XIX. La crítica moderna considera a Chéjov un dels mestres del relat. I dins del teatre rus se'l considera com un representant fonamental del naturalisme modern.

Les seves obres dramàtiques, el mateix que els seus relats, són una crítica constant de la societat que li va tocar viure, la Rússia anterior a la revolució del 1905, on reflecteix la inquietud dels seus personatges per crear un món millor… i la seva frustració. Per a presentar aquests temes, Chéjov va desenvolupar una nova tècnica dramàtica, que ell va cridar d'acció indirecta. Per a això disseccionava els detalls de la caracterització i interacció entre els personatges més que l'argument o l'acció directa. En una obra de teatre de Chéjov molts esdeveniments dramàtics importants tenen lloc fora de l'escena i el que es deixa sense dir és moltes vegades més important que les idees i sentiments expressats.

Mestre del tacte emocional i de la creació dels personatges, amb inclinació a la mirada crítica en uns textos impregnats de sensibilitat i sentit de l'humor, Chéjov va morir en 1904 causa de la tuberculosi que va patir durant tota la seva vida.

Alguns dels millors relats de Chéjov s'inclouen en el llibre publicat pòstumament Els estiuejants i altres contes. Els seus contes i relats curts més importants són L'estepa i altres narracions, La gavina i El pavelló núm. 6. Entre les seves obres teatrals destaquen Ivànov, L'ós, La gavina, L'oncle Vània, Les tres germanes, L'hort dels cirerers.