Ramón del Valle-Inclán

Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (Vilanova de Arousa, 28 d'octubre de 1866 - Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936). Va ser un dramaturg, poeta i novel·lista espanyol, que va formar part del corrent modernista d'Espanya i pròxim, en els seus darrers treballs, a l'esperit de la Generació del 98. És considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle XX.

Va estudiar Dret a Santiago de Compostel·la, però va interrompre els seus estudis per a viatjar a Mèxic, on va treballar de periodista en El Correo Español i L'Universal. Al seu retorn a Madrid va portar una vida literària, adoptant una imatge que sembla encarnar alguns dels seus personatges. Va perdre un braç durant una baralla. El 1916 va visitar el front francès de la I Guerra Mundial, i el 1922 va tornar a viatjar a Mèxic.

Dins de l'estética del modernisme s'inicia Valle-Inclán amb Femeninas y Epitalamio, col·lecció de relats subtils, sensuals i molt musicals. Més endavant durà a terme tot un monument del modernisme: són les Sonates. L'obra poètica de Valle-Inclán està reunida en la trilogia Claves líricas (1930). En relació amb el teatre i a les arts escèniques Valle-Inclán va ser actor, adaptador, traductor, escenògraf, director teatral, productor teatral i sobretot, dramaturg. Va escriure nombroses obres de teatre i des dels seus començaments literaris va mostrar una atracció pel món de l'escenari.