Un reportatge periodístic que revela la cara més fosca de la Transició
20 de novembre de 1980, aniversari de la mort del general Franco. Tipus vinculats a les joventuts de Fuerza Nueva surten al vespre per Mataró amb la intenció d'espantar rivals polítics. Després de passar per un ateneu anarquista, topen amb tres joves —una noia i dos nois d'entorns marginals—, se'ls enduen al bosc i els assassinen a sang freda. Un dels tres sobreviu i impedeix que el crim quedi ocult. Després d'investigar el cas i d'entrevistar-se amb testimonis que van viure de prop els fets —jutge, advocats, periodistes, historiadors—, el jurista Damià del Clot i el periodista Albert Calls reconstrueixen una trama ultra amb epicentre al Maresme amb fortes vinculacions amb la Guàrdia Civil i connexions amb protagonistes del 23-F, fins i tot amb un nazi refugiat a la comarca. El que semblava el resultat fatal d'una barreja d'alcohol i drogues es revela com un crim polític a les portes del cop d'estat. Juntament amb la víctima de la revista El Papus, els joves mataronins Juana Caso i José Muñoz són els únics morts que la violència ultra de la Transició va deixar a Catalunya.
Aquest llibre no és una simple crònica de successos; és una immersió profunda i valenta en un passat que molts prefereixen oblidar. A través d'una investigació periodística rigorosa, l'autor ens transporta a una època de canvis i tensions, on la violència política s'amagava sota l'aparença de delinqüència comuna. La lectura esdevé un exercici de memòria històrica gairebé obligatori, una experiència que remou consciències i obliga a reflexionar sobre les ombres de la Transició.
La narrativa, precisa i documentada, construeix una atmosfera densa i colpidora que atrapa des del primer moment. Cada pàgina revela detalls que connecten fets aparentment aïllats, teixint una xarxa complexa que exposa la fragilitat de la justícia i el pes del silenci. És una obra que no deixa indiferent, que genera una sensació d'urgència per comprendre i no repetir els errors del passat, fent-la una peça clau per entendre el nostre present.
A qui va dirigit 'Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme'?
Aquesta obra captivarà els lectors apassionats per la història contemporània, especialment aquells interessats en els racons més foscos i menys explicats de la Transició espanyola. També és una lectura imprescindible per a qui valora el periodisme d'investigació rigorós, que va més enllà de la superfície per desvelar veritats incòmodes. Si gaudeixes de les cròniques que combinen el rigor històric amb una narrativa potent i un fort component de denúncia social,
Dos morts i mig. Un crim ultra al Maresme et resultarà profundament revelador.
Temes que tracta
El llibre aprofundeix en la violència política de l'extrema dreta durant la Transició, desemmascarant com actes brutals es van intentar fer passar per delictes comuns per ocultar-ne la motivació ideològica. Un altre eix central és la lluita per la memòria històrica, posant llum sobre crims silenciats i la necessitat de reparació per a les víctimes. Finalment, explora la impunitat de certs sectors de poder i el paper crucial del periodisme compromès com a eina per a la recerca de la veritat i la justícia.
