Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Maria Zambrano Alarcón (Vélez-Màlaga, Màlaga, 1904 - Madrid, 1991). Filòsofa espanyola. Transcorre la seva adolescència a Segòvia i el 1924 cursa estudis de Filosofia a Madrid assistint a les classes de José Ortega y Gasset, Manuel García Morente, Julián Besteiro i Xavier Zubiri. Durant aquest període participa en moviments estudiantils i col·labora amb diversos diaris. La seva primera obra, Nuevo del liberalismo (1930), és fruit dels esdeveniments polítics d'aquells anys. Des de 1931 exerceix com a professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central, i l'any següent col·labora en publicacions com la Revista de Occidente, Cruz y Raya y Hora de España. En aquests anys que precedeixen l'exili entaula amistat amb els membres de la Generació del 27 com Luis Cernuda, Emilio Prados, Miguel Hernández i Jorge Guillén. Viatja a l'Havana i hi coneix José Lezama Lima, a més de pronunciar una conferència sobre José Ortega y Gasset. En esclatar la guerra torna a Espanya per col·laborar amb la República. Resideix a València i Barcelona fins al 1939, any en què travessa la frontera francesa cap a l'exili. Després de passar per ciutats com París, Nova York o l'Havana s'instal·la a Mèxic, on imparteix classes de Filosofia a la Universitat de Sant Nicolau d'Hidalgo de Morelia. Aquest any comença un període d'intensa activitat literària marcada per l'exili i publica Pensamiento y poesía en la vida española i Filosofía y poesía. ...
