Narcís Oller ( 1846-1930 ) va donar unes quantes obres mestres a la literatura catalana, després de segles que no passava. És l'escriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius més avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos.
La Papallona ( 1882 ) va ser un èxit internacional, i amb
L'Escanyapobres ( 1884 ) va reixir a treure's de sobre el llast del romanticisme. A
La febre d'or ( 1890-2 ) va descriure la burgesia barcelonina, a
La bogeria ( 1898 ) va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a
Pilar Prim ( 1906 ) fa un pas cap a la novel·la psicològica. Oller també va escriure diversos reculls de contes i unes
Memòries literàries ( 1962, pòstumes ).
¿A qui va dirigit el llibre L'ESCANYAPOBRES?
L'Escanyapobres és una obra literària que pot resultar atractiva per a un públic ampli, interessat en la literatura catalana del segle XIX i en les novel·les realistes i naturalistes. La seva complexitat temàtica permet el seu anàlisi des de diferents perspectives, la qual cosa la fa adequada per a lectors amb diferents nivells de coneixement literari. L'obra, per la seva temàtica i estil, pot ser d'interès per a estudiants de literatura, investigadors interessats en el realisme i el naturalisme, i per a qualsevol lector que gaudeixi d'una narrativa que aprofundeix en la psicologia dels personatges i en el context social de l'època.
Temes que tracta el llibre L'escanyapobres
L'Escanyapobres explora diversos temes interconnectats, presentant una visió complexa de la societat rural catalana en procés d'industrialització. Entre els temes principals hi ha:
L'avarícia i l'ambició: El personatge principal, Oleguer, encarna l'avarícia desmesurada i la seva recerca implacable de riquesa. La novel·la analitza les conseqüències devastadores d'aquesta obsessió, tant per a ell mateix com per al seu entorn. S'explora l'avarícia no només com un vici individual, sinó com una força que deforma les relacions humanes i destrueix la moral.
L'ascens i la caiguda social: La història d'Oleguer mostra un ascens social des de la pobresa fins a una relativa prosperitat, però aquest èxit es construeix sobre una base moralment qüestionable. La seva posterior caiguda és una conseqüència directa de la seva avarícia i la seva falta d'escrúpols. La novel·la explora la fragilitat de l'èxit material i la importància de l'ètica.
La societat rural catalana: La novel·la ofereix una descripció detallada de la vida en una societat rural en plena transformació, mostrant les tensions entre les tradicions i la modernització. Es retrata la vida quotidiana, les relacions socials i les estructures de poder de l'època.
El realisme i el naturalisme: L'Escanyapobres és una obra representativa del realisme i el naturalisme, mostrant una descripció minuciosa de la realitat social i psicològica dels personatges. La novel·la no eludeix la representació d'aspectes desagradables i crus de la vida, reflectint la influència del naturalisme d'Émile Zola.
El diners com a personatge: La novel·la personifica els diners i l'avarícia a través d'Oleguer i la seva esposa, la Tuies. Els diners es converteixen en un motor de l'acció i un element que defineix les relacions entre els personatges.
Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre L'ESCANYAPOBRES
Encara no hi ha opinions o crítiques sobre L'Escanyapobres disponibles per a la seva inclusió en aquest resum.
