Les batalles de Barcelona

De l'esperança democràtica a la despossessió neoliberal

Poques ciutats han travessat mutacions tan profundes com Barcelona al llarg del darrer mig segle. De ciutat postindustrial i sense horitzó durant la dictadura a ciutat democràtica durant el període previ a la celebració dels Jocs Olímpics, de ser model admirat a marca capturada pel neoliberalisme que, fagocitada pel turisme, expulsa bona part dels seus ciutadans.

Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari que l'ha acompanyat i li ha donat forma: des d'El temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a Consum preferent, d'Andrea Genovart, des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert, des de la passejada d'Ocaña per la Rambla en l'opera prima de Ventura Pons fins a l'immigrant sense papers al documental Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen, des de les fotografies de les vagues de la construcció de Pilar Aymerich fins a les de les protestes d'Urquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles d'aigua.

A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat, un ciutadà implicat en el procés cultural que ha acompanyat l'evolució econòmica i social de la ciutat, identifica i interpreta com s'ha anat reconfigurant l'imaginari de l'esperança i la crisi democràtica a la pell de la capital catalana els últims cinquanta anys amb plena consciència dels malestars que s'arrosseguen des de fa lustres. Avui, Barcelona és la gent? La identitat de la ciutat està en joc. Aquesta és la batalla principal de Barcelona.

Com poques ciutats al món, Barcelona ha viscut una transformació vertiginosa durant l'últim mig segle. Aquest viatge, ple de llums i ombres, és el cor de Les batalles de Barcelona, un assaig fascinant de Jordi Amat. L'obra ens submergeix en la memòria col·lectiva de la ciutat, des d'aquella urbs postindustrial que anhelava un futur democràtic fins a convertir-se en un model admirat globalment amb els Jocs Olímpics. Però, què va passar després?

Amat, amb una prosa que combina el rigor de l'analista i la passió del ciutadà, explora com aquell somni es va anar transformant. La ciutat, abans dels seus habitants, va esdevenir una marca global capturada per un neoliberalisme que, a poc a poc, l'ha anat buidant. El turisme massiu i l'especulació immobiliària han generat un malestar profund, expulsant els veïns dels seus barris. A través d'un recorregut apassionant per la cultura que ha acompanyat aquest procés —des de la literatura i la música fins al cinema i la fotografia—, l'autor es pregunta: és Barcelona, avui, la seva gent? La identitat de la capital catalana està en joc, i aquesta és la seva batalla més crucial.

A qui va dirigit el llibre Les batalles de Barcelona?

Aquest assaig és una lectura imprescindible per a qualsevol persona que estimi Barcelona i es preocupi pel seu futur. És un llibre per a lectors interessats en la història recent, la crítica cultural i la sociologia urbana. També interpel·la directament aquells ciutadans, tant nadius com d'adopció, que senten el pols dels malestars actuals i busquen entendre com s'han gestat les tensions que defineixen la ciutat avui dia. És, en definitiva, per a qui vulgui participar en la conversa sobre quin model de ciutat es vol construir d'ara endavant.

Temes que tracta el llibre

Les batalles de Barcelona analitza la complexa realitat de la ciutat a través de diversos eixos fonamentals:

• La transformació urbana i social: El llibre detalla el pas d'una Barcelona grisa durant la dictadura a la ciutat de l'esperança democràtica preolímpica, i d'allà, a la seva conversió en una mercaderia global.
• L'imaginari cultural com a mirall: Amat utilitza la cultura com a fil conductor per explicar aquests canvis. L'assaig recorre obres de Montserrat Roig, cançons de Lluís Llach o Guillem Gisbert, i pel·lícules de Ventura Pons, Almodóvar o Woody Allen per interpretar com s'ha narrat l'esperança i la crisi.
• El conflicte entre democràcia i neoliberalisme: S'hi analitza la tensió entre el projecte d'una ciutat per als seus ciutadans i les forces econòmiques que han prioritzat el benefici, generant fenòmens com la gentrificació i la crisi de l'habitatge.
• La batalla per la identitat: La pregunta central que recorre tot el llibre és qui posseeix la identitat de Barcelona avui. Es planteja com una disputa oberta entre els seus habitants i els interessos que la deshumanitzen.

La crítica ha rebut l'obra com un exercici de crítica cultural lúcid i estimulant, dissenyat per obrir un debat necessari sobre el present i el futur de la identitat de Barcelona.