Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, Catalunya, 1918 - 1991). Escriptora, pedagoga i política, col·laboradora habitual a la premsa, ràdio i televisió. Va destacar pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, feminista pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).
La seva carrera literària abasta molts gèneres literaris. Es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), finalista del premi Joanot Martorell, a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia, El gust de la pols, Un lloc entre els morts, Feliçment, jo sóc una dona, Quim/Quima o Lo color més blau. L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen peces com Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970) i L’ombra de l’escorpí (1974), entre d'altres. Dins el gènere de l’assaig, destaquen obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries ...
