Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Defreds va néixer a Vigo una matinada d'octubre. Sempre vaig ser un nen normal. Una cosa tímida i insegur. Em recordo que escrivia cartes d'amor. Hi havia una noia en el col·legi que m'encantava i li escrivia, encara que no em feia ni cas. A l'escola m'agradaven més les assignatures de lletres. Llegia molt a casa. La meva mare sempre em portava els llibres del Cercle de Lectors. M'encantaven els de por. Em podia passar hores repassant-los en el llit. I el temps va anar passant, a poc a poc. Em vaig enamorar alguna vegada. Sempre arriscant, encara que sortís malament. Vaig deixar de ser tan jovenet per a ser simplement jove. Escrivint. Una nit bastant plena de solitud i amb molta pluja va ser la primera vegada que vaig escriure una frase sobre alguna cosa que m'estava passant en aquesta època. En Twitter. Suposo que aquí va començar tot. La gent em llegia, i cada vegada més. Gent que se sentia identificada amb mi. No em podia creure que algú llegís amb ganes els meus pensaments. Van arribar els meus llibres. Gairebé sense voler. Quan obris el paracaigudes. 1775 carrers. Històries d'un nàufrag hipocondríac. Amb un cassette i un boli bic. Van arribar després moltes signatures en moltes ciutats. Exemplars en milers de cases. I aquí continuo somrient, il·lusionat com el primer dia. Com el primer exemplar. La veritat que no tinc molt ...
