Aún no tienes productos en tu cesta
LIBROS RECOMENDADOS DE FRANCESC TORRALBA
La mentalidad rigurosa y analítica de Edith Stein serefleja, nítidamente, en la arquitectura de sus obrasque poseen una gran sistematicidad. A pesar de ello,el foco de atención, lo que realmente se pretende, con este libro, es abordar su filosofía de la educación y, particularmente, su noción de formación (Bildung) y esta temática está esparcida por distintas obrasde carácter antropológico y pedagógico. No existe unaúnica obra dedicada a ello. Por lo tanto, en este trabajo se trata de atravesar el corpus steiniano a partir de la Bildung como constructo hermeneutico.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Este libro habla de verdades, porque “,a menudo constatamos que la verdad es tergiversada, ocultaday escondida por determinados intereses. Y no solo enlos medios de comunicaci≤n social, sino tambiΘn en nuestra vida cotidiana, en el marco de nuestras relaciones. TambiΘn observamos que, en el ßgora social, circulan falsas verdades, mensajes enga±osos que crean un ambiente turbio y abonan el terreno de la desconfianza”,. ┐Todavφa hay lugar para la verdad?
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Després del cataclisme de les grans ideologies del segle xx i dels conflictes bèl·lics que assetgen el planeta, la qüestió de Déu torna a adquirir la seva transcendència a les societats occidentals. Tot semblava indicar que Déu havia quedat enterrat per sempre més, però no ha estat així i el seu nom és emprat contínuament amb sentits ben diferents. En aquest llibre s'apleguen vint-i-cinc diàlegs sobre Déu que l'autor ha portat a terme amb personatges rellevants de la vida pública catalana. Heus aquí, doncs, un llibre per repensar Déu, un llibre que no deixarà indiferents ni els creients, ni els agnòstics ni els ateus.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Viure sense confiar en res, ni en ningú és no viure, però viure confiant en tot i en tothom és exposar-se a més riscs dels que ja de per si comporta la vida. Sortir de la cambra és arriscar-se a caure, a ser ferit, damnat, traït, vituperat i escarnit, però quedar-se permanentment dins de la cambra, és renunciar a viure, és estar mort sense haver viscut. És fàcil equivocar-se a priori i mai no se n’aprèn del tot. Viure és acostumar-se a temptejar, exposar-se a l’error, caure i tornar-se a aixecar. Encara que visquéssim mil anys, no tindríem la fórmula per definir l’altre i entreveure els seus actes. Ens sorprèn quan una persona no respon com imaginàvem, però no podem projectar la seva reacció a altri.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l’interior d’un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l’escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n’adonem quan falta.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Ser sincer amb els amics, ser sincer amb la parella, consisteix en advertir-los dels canvis que experimentem en l’ordre del pensament i del sentiment. De vegades, ens dol el que pensem i el que sentim, però ¿deixarem de dir-ho perquè no ens agrada? ¿Quina validesa té aquell vincle si hem d’amagar el que sentim i el que pensem? No sempre tenim força, ni vigor per controlar el flux mental, menys encara el riu dels sentiments. A voltes, afloren pensaments terribles, destructius, plens d’amargor. També hi circulen sentiments negatius que corroeixen l’equilibri i el benestar emocional: la gelosia, l’enveja, el rancor, la por, la impotència, la ira. ¿Deixarem de comunicar el que sentim?
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La sobrietat és una virtut que ens faculta per donar a les coses el seu just valor i gestionar adequadament els nostres apetits, establint, en tot moment, un límit entre el que és raonable i el que és immoderat. És una regulació de la facultat de desitjar. No és la negació del desig, ni el refús a tot anhel. És el control de la facultat de desitjar.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Volem saber i aquest desig de saber és l’expressió d’una de les inquietuds més pregones de l’ésser humà. La transparència ens permet, literalment, transcendir, anar més enllà del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que l’opacitat no obre camp de visió, no permet entreveure mínimament res del que hi ha més enllà. Anhelem la transparència, però no som conscients dels problemes que es poden derivar de la cultura global de la transparència. ¿Realment ho volem saber tot? ¿Vertaderament estem capacitats per digerir-ho tot? ¿Podrem suportar les piles d’escombraries que s’acumulen a les golfes de les institucions? ¿Els secrets de família guardats des de la infància? ¿Les trampes i hipocresies dels qui suposadament ens estimen? ¿Tindrem fetge per poder-les pair? ¿Estarem disposats veure com s’ensorren grans mites de l’honestedat? ¿Quanta transparència pot arribar a digerir l’estómac social? ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d’idealisme ens cal per construir horitzons?
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Segons la seva definició etimològica, pau significa inicialment un pacte entre persones confrontades i, consegüentment, l’absència de guerra i la tranquil·litat social. La pau s’esdevé quan un troba el seu lloc en el món. Aparentment és fàcil aquesta recerca i, no obstant això, és el més difícil de tot, perquè molt sovint hi ha impediments d’ordre extern que fan impossible la bona ubicació. La pau total, la plena pacificació del jo i del seu entorn és quelcom que no es posseeix mai del tot, però que anhelem profundament.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
El compromís no és un valor de moda, tampoc no és una paraula a l’alça ni en els discursos polítics ni en els ètics. Unes dècades enrere, en canvi, era una paraula molt usada i sempre amb connotacions positives. Comprometre’s és, en sentit estricte, contribuir, des del propi talent personal, a una causa més gran que el propi jo, a fer realitat un somni col·lectiu. És aportar el petit gra de sorra a l’obra comuna. En el cor de l’ètica del compromís, hi ha un missatge d’esperança, no una quimera buida, ni una il·lusió sense base real. Viure és comprometre’s, però no tot compromís val el mateix, ni mereix el mateix respecte.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Teniu entre mans el primer llibre de narrativa de Francesc Torralba. En aquesta ocasió, el filòsof canvia de registre i ens ofereix una composició de tres narracions amb base filosòfica sobre l?essència i la conducta humanes, sobre l?existència de les coses, la seva caducitat, el temps de l?experiència i la mort final. Desfici és, en definitiva, una tríada de faules, pensades per a la reflexió sobre la condició humana.
Agotado ahora
Has añadido la cantidad máxima disponible.