Aún no tienes productos en tu cesta
Libros Premio Josep Pla
Una colla d'amics, una nit per retrobar-se, un passat que encara és massa presentUn grup d'amics es reuneixen cinc anys després d'un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l'excusa de contemplar una pluja d'estels. Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d'amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre. Cap d'ells s'imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa. «No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l'hi havia demanat o perquè ella mateixa s'hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l'home que l'havia seduïda. ''Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi'', li havia repetit el Nis a cau d'orella». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot all. que va viure i ell intentarà esbrinar què s'amaga darrere una oferta gens innocent.áLa vigíliaáés una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de l'ésser humà. És una hist.ria sobre el poder infinit de l'amor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat.«És impossible destriar el que un escriu d'all. que un viu. Les paraules es barregen amb els dies, i la línia difusa que separa el record del conte es confon. Diuen que, tard o d'hora, les lletres sempre acaben dictant sentència.á Jo hauria volgut viure dins de moltes hist.ries que vaig escriure per a la ràdio, fins i tot d'adolescent hauria viscut en el vers d'algun poe - ma: aquella passió desaforada en una habitació petita per. lluminosa a l'estiu, compartir una ampolla de vi i el dubte de si viure val la pena ?ara que la inèrcia ha vençut al dubte?, tastar boques i cossos que se'm van escapar, conèixer gent i passar per dins seu (o que ells passessin per dins meu) sense fer-nos mal».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Per fi, Antoni Bassas ha deixat escrita la narració d?un programa que va fer història, El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). Bon dia, són les vuit! és un llibre que traspua periodisme i ràdio, on veiem els professionals que van gestar el programa cada dia i els col·laboradors que el van elevar a la categoria d?inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l?antena cada matí durant més d?una dècada i queels oients encara recorden amb nostàlgia. Però, més enllà del relat en primera persona de la veu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectiva d?un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu. «Van passant els anys, i des d?aquell matí assolellat d?estiu no he parat de trobar-me persones que se m?han acostat per explicar-me que van venir aquell dia a la Diagonal o que recorden què estaven fent en aquell moment en què vam deixar de compartir tots els matins, o que m?expliquen com van canviar la seva relació amb la ràdio. Aquest llibre està especialment dedicat a totes elles».
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la història d'un temps, d'un país. És un homenatge a una generació sencera d'homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d'una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xx m'ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida». Toni Cruanyes s'allunya de la seva faceta més periodística per oferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s'obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador. «Cinquanta-dos anys després que Teresa Pàmies guanyés el Premi Josep Pla amb Testament a Praga, tornem a gaudir amb una crònica destinada a ser la memòria viva d'uns fets extraordinaris». Montse Barderi, escriptora i filòsofa
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«No és un llibre d'història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d'un periodisme que s'havia de renovar perquè el franquisme s'extingia i la llibertat s'obria pas en tots els àmbits de la societat». Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d'uns anys inoblidables de l'autor en un diari que ha representat una institució social, que s'ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d'un país i, alhora, un homenatge a l'autèntic periodisme de raça. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Per fi, Antoni Bassas ha deixat escrita la narració d?un programa que va fer història, El matí de Catalunya Ràdio (1995-2008). Bon dia, són les vuit! és un llibre que traspua periodisme i ràdio,on veiem els professionals que van gestar el programacada dia i els col·laboradors que el van elevar a lacategoria d?inoblidable, amb episodis que van fer vibrar l?antena cada matí durant més d?una dècada i queels oients encara recorden amb nostàlgia. Però, més enllà del relat en primera persona de laveu que despertava el país, Bon dia, són les vuit! és, també, el llibre de la memòria col·lectivad?un país que, progressivament, va anar trobant la seva veu. «Van passant els anys, i des d?aquell matí assolellat d?estiu no he parat de trobar-me persones que se m?han acostat per explicar-me que van venir aquell dia a la Diagonal o que recorden quèestaven fent en aquell moment en què vam deixar de compartir tots els matins, o que m?expliquen com van canviar la seva relació amb la ràdio. Aquest llibre està especialment dedicat a totes elles».
Has añadido la cantidad máxima disponible.
En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida». La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què s'amaga darrere una oferta gens innocent. La vigília és una novel·la abassegadora que uneix el millor i el pitjor de l'ésser humà. És una història sobre el poder infinit de l'amor, el valor dels nostres records i la vida que hem decidit dur a terme per sobreviure al nostre passat. «És impossible destriar el que un escriu d'allò que un viu. Les paraules es barregen amb els dies, i la línia difusa que separa el record del conte es confon. Diuen que, tard o d'hora, les lletres sempre acaben dictant sentència. Jo hauria volgut viure dins de moltes històries que vaig escriure per a la ràdio, fins i tot d'adolescent hauria viscut en el vers d'algun poe - ma: aquella passió desaforada en una habitació petita però lluminosa a l'estiu, compartir una ampolla de vi i el dubte de si viure val la pena ?ara que la inèrcia ha vençut al dubte?, tastar boques i cossos que se'm van escapar, conèixer gent i passar per dins seu (o que ells passessin per dins meu) sense fer-nos mal». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
«No és un llibre d?història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d?un periodisme que s?havia de renovar perquè el franquisme s?extingia i la llibertat s?obria pas en tots els àmbits de la societat». Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d?uns anys inoblidables de l?autor en un diari que ha representat una institució social, que s?ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d?un país i,áalhora, un homenatge a l?autèntic periodisme de raça.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
