Thomas Bernhard

Thomas Bernhard (Heerlen, Holanda, 1931 - Gmunden, Àustria 1989) va ser un novel·lista, dramaturg i poeta, un dels majors escriptors del nostre temps. La seva pentalogia autobiogràfica composta per L'origen, El soterrani, L'alè, El fred i Un nen, és considerada com la seva obra més significativa i ambiciosa i com «una de les grans autobiografies del segle» (Rolf Michaelis, Die Zeit).

Els seus relats inclouen des d'una furiosa invectiva contra el sistema educatiu i contra el nacionalisme i el catolicisme, fins a la descripció d'una època d'horror marcada pel nazisme i la Segona Guerra Mundial. El seu peculiar estil articula, a través de la repetició de paraules i de grups sencers de paraules, a la manera d'un tema musical, pensaments obsessius i obsessionants. A contracorrent i fregant a vegades les últimes fronteres de la vida, Bernhard concep i construeix una obra que és «una exaltació de la supervivència».

Va passar la seva infantesa a la regió de Salzburg i al sud de Baviera. La personalitat definitòria d'aquells anys va ser el seu avi matern, l'escriptor Johannes Freumbichler. El 1947, Thomas Bernhard va acabar prematurament els seus estudis en una escola de gramàtica de Salzburg i va començar un aprenentatge com a comerciant, encara que més endavant estudiaria cant i musicologia. A causa d'una tuberculosi, es va enfrontar amb la mort als 18 anys. La seva malaltia incurable que li va fer veure la mort com l'essència última de l'existència.

El reconeixement públic de la seva obra va incloure el premi Georg Büchner, el Premi Letterario Internazionale Mondello i el Prix Medicis.