Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
.png?sw=770 "Acceptes el repte de llegir més?")
Alexandre Dumas Davy de la Pailleterie (Villers-Cotterêts, 1802 - Puys, 1870), més conegut com a Alexandre Dumas, va ser un novel·lista i dramaturg francès. Les seves novel·les han estat traduïdes a gairebé 100 idiomes i adaptades en gairebé 200 pel·lícules. De fet, diverses de les seves novel·les històriques d'aventures es van publicar en format de sèries, per lliuraments en els diaris, com El comte de Montecristo, Els tres mosqueters, Vint anys després, El vescomte de Bragelonne, La tulipa negra o La Reina Margot.
Escriptor prolífic en diversos gèneres, els seus treballs sumen gairebé 100 000 pàgines. A més de relats de ficció, també va escriure llibres de viatges i reportatges de guerra.
El seu pare, el general Thomas-Alexandre Dumas, era originari de la colònia francesa de Saint-Domingue, actual Haití. Als catorze anys, el seu pare el va portar a França, on es va formar en una acadèmia militar per a després ingressar en l'exèrcit francès, on va forjar una brillant carrera. El rang aristocràtic del seu pare va ajudar Dumas a començar a treballar per a Luis Felip I de França. Després es va dedicar a l'escriptura, en la qual va triomfar molt aviat. Dècades després, amb l'ascens de Napoleó Bonaparte el 1851, Dumes va caure en desgràcia i va marxar a Bèlgica, on va viure diversos anys.
Escriptor prolífic en diversos gèneres, els seus treballs sumen gairebé 100 000 pàgines. A més de relats de ficció, també va escriure llibres de viatges i reportatges de guerra.
El seu pare, el general Thomas-Alexandre Dumas, era originari de la colònia francesa de Saint-Domingue, actual Haití. Als catorze anys, el seu pare el va portar a França, on es va formar en una acadèmia militar per a després ingressar en l'exèrcit francès, on va forjar una brillant carrera. El rang aristocràtic del seu pare va ajudar Dumas a començar a treballar per a Luis Felip I de França. Després es va dedicar a l'escriptura, en la qual va triomfar molt aviat. Dècades després, amb l'ascens de Napoleó Bonaparte el 1851, Dumes va caure en desgràcia i va marxar a Bèlgica, on va viure diversos anys.
