Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
.png?sw=770 "Emporta’t la primera pilota oficial del Barça Femení")
.png?sw=770 "Emporta’t la primera pilota oficial del Barça Femení")
Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canària, 1843 - Madrid, 1920), escriptor espanyol, representant de la novel·la realista espanyola del segle XIX i un dels més prolífics de la seva generació, tant en novel·la com en teatre. Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia des del 1897 i nominat al Premi Nobel el 1912.
Després d'estudiar el Batxiller d'Arts a Tenerife es va traslladar a Madrid per estudiar Dret. El 1873 inicia la publicació de la primera sèrie dels Episodis Nacionals amb Trafalgar, i el seu gran èxit el va impulsar a seguir amb la segona sèrie, que va acabar el 1879 amb Un facciós més i alguns frares menys. En total va arribar a escriure vint novel·les enllaçades per les aventures del protagonista.
Va viatjar per Europa com a corresponsal de premsa, familiaritzant-se així amb els corrents literaris del moment: el realisme i el naturalisme. Així, la seva obra es va veure clarament influenciada per autors francesos com Honoré de Balzac, Emile Zola, Gustave Flaubert i l'anglès Charles Dickens, entre d'altres. De totes les seves novel·les, destaquen especialment Fortunata i Jacinta (1886-1887), Miau (1888) i Tristana (1892). L'èxit teatral més important el va obtenir amb la representació d'Electra (1901), obra polèmica que va provocar nombroses manifestacions i protestes pel contingut anticlerical.
Després d'estudiar el Batxiller d'Arts a Tenerife es va traslladar a Madrid per estudiar Dret. El 1873 inicia la publicació de la primera sèrie dels Episodis Nacionals amb Trafalgar, i el seu gran èxit el va impulsar a seguir amb la segona sèrie, que va acabar el 1879 amb Un facciós més i alguns frares menys. En total va arribar a escriure vint novel·les enllaçades per les aventures del protagonista.
Va viatjar per Europa com a corresponsal de premsa, familiaritzant-se així amb els corrents literaris del moment: el realisme i el naturalisme. Així, la seva obra es va veure clarament influenciada per autors francesos com Honoré de Balzac, Emile Zola, Gustave Flaubert i l'anglès Charles Dickens, entre d'altres. De totes les seves novel·les, destaquen especialment Fortunata i Jacinta (1886-1887), Miau (1888) i Tristana (1892). L'èxit teatral més important el va obtenir amb la representació d'Electra (1901), obra polèmica que va provocar nombroses manifestacions i protestes pel contingut anticlerical.
