Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Club Editor
.png?sw=32){kind=icon}
Avui -5% en llibres
L'obra mestra de Mercè Rodoreda, amb més de vuitanta edicions catalanes i més de trenta traduccions, ve acompanyada en aquest volum d'un postfaci de Maria Barbal sobre la seva visió de la novel·la, i d'un estudi de Meritxell Talavera sobre el seu procés d'escriptura, acompanyat d'un capítol de la primera versió, per tal que els estudiants puguin resseguir les diferències entre la concepció original i el resultat final d'una obra mestra de la literatura.¿A qui va dirigit el llibre PLAÇA DEL DIAMANT, LA?Plaça del Diamant, la s'adreça a un públic ampli, interessat en la literatura catalana i en la narrativa realista. Es tracta d'una novel·la que pot atraure lectors que gaudeixen d'històries centrades en el desenvolupament personal d'una dona en un context històric específic, així com a aquells que aprecien la descripció detallada de la vida quotidiana i les transformacions socials. L'obra és accessible per a lectors amb diferents nivells d'experiència literària, encara que la seva profunditat temàtica pot resultar especialment atractiva per a lectors amb interès en la història de Catalunya, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. La prosa de Mercè Rodoreda, malgrat la seva senzillesa aparent, posseeix una riquesa i una complexitat que la fan disfrutable tant per a lectors ocasionals com per a aquells amb una major familiaritat amb la literatura.Temes que tracta el llibre La plaça del DiamantPlaça del Diamant, la explora una varietat de temes interconnectats que enriqueixen la narrativa i la converteixen en una obra complexa i multifacètica. Entre els temes més rellevants hi ha:La vida quotidiana a la Barcelona de la primera meitat del segle XX: La novel·la ofereix una descripció viva i detallada de la vida en un barri de Barcelona durant un període històric crucial, incloent aspectes socials, econòmics i culturals de l'època. Es descriu la vida en un barri obrer, amb les seves costums, les seves relacions socials i les seves dificultats.El desenvolupament personal de la protagonista: La història se centra en l'evolució de Natalia, "Colometa", des de la seva joventut fins a la maduresa, mostrant el seu creixement personal, les seves experiències i les seves transformacions al llarg de la vida. S'observa la seva evolució com a dona, esposa i mare en un context social que la limita i la condiciona.L'impacte de la Guerra Civil Espanyola i la postguerra: La novel·la reflecteix les conseqüències de la guerra i la postguerra en la vida dels personatges i en la societat catalana. Es mostren les dificultats econòmiques, les pèrdues humanes i les transformacions socials que van marcar aquest període.L'amor, el matrimoni i les relacions familiars: Les relacions amoroses i familiars de la protagonista són un element central de la trama. S'exploren les complexitats del matrimoni, les expectatives socials i les dificultats de les relacions interpersonals en un context social conservador.La condició femenina en una societat patriarcal: La novel·la posa de manifest les limitacions i les dificultats que enfronten les dones en una societat profundament masclista. Es mostra com les expectatives socials i les normes de gènere condicionaven la vida de les dones i limitaven les seves oportunitats.La memòria i el record: La narració en primera persona permet accedir als records i les reflexions de la protagonista, mostrant la importància de la memòria en la construcció de la identitat personal. Els records s'entrellacen amb l'experiència present, creant una narrativa complexa i rica en matisos.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre PLAÇA DEL DIAMANT, LAEncara no hi ha opinions o crítiques sobre PLAÇA DEL DIAMANT, LA.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Aquesta edició ofereix la versió final, completa i no censurada de la novel·la K.L. Reich, amb un postfaci de Marta Marín-Dòmine que actualitza els coneixements sobre la gestació d'aquesta obra testimonial sobre la deportació dels republicans espanyols als camps nazis.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
'Els germans Karamàzov'' són el testament literari de Dostoievski, possiblement lescriptor que més ha marcat la literatura mundial de cap a cap del segle XX, des de Sartre fins a Coetzee. Per a Joan Sales, que els traduí al català, són el cim de la novel·lística i la font que alimenta ''Incerta glòria''.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Booker, tríptic, maternitat. Tres paraules que la nova novel·la d'Eva Baltasar deixa enrere sense perdre ni una gota del que l'ha convertit en una autora única. Aquesta vegada la història està dividida en dues parts. L'ocàs, en què una jove a qui han fet fora del seu pis, i que es troba en la intempèrie més absoluta, aprèn a sobreviure netejant les cases dels altres. I la fascinació: un deliri gòtic i un final que et deixa amb un pam de nas.¿A qui va dirigit el llibre Ocàs i fascinació?Ocàs i fascinació s'adreça a un públic lector adult interessat en la literatura contemporània catalana. L'obra, encara que no es centra explícitament en un grup demogràfic específic, la seva temàtica i estil d'escriptura la fan especialment atractiva per a lectors que aprecien la narrativa introspectiva, l'exploració de la condició humana en situacions límit i la prosa poètica. Es recomana a aquells lectors que gaudeixen d'obres que plantegen preguntes existencials i que exploren la fragilitat de l'individu davant la societat. La complexitat de la narrativa i la profunditat dels temes tractats la fan adequada per a lectors amb certa experiència en la lectura de ficció literària.Temes que tracta el llibre Ocàs i fascinacióOcàs i fascinació explora una sèrie de temes interconnectats que s'entrellacen al llarg de la narrativa. Entre ells es poden destacar:La precarietat i la supervivència: La novel·la presenta l'experiència d'una jove que es troba en una situació d'extrema vulnerabilitat, obligada a sobreviure en la marginalitat. S'explora la lluita per la subsistència, la falta de recursos i la recerca d'un lloc en una societat que sembla indiferent al seu sofriment.L'alienació social i la invisibilitat: La protagonista se sent aïllada i desvinculada de la societat, experimentant una profunda sensació de solitud i incomprensió. La narrativa reflecteix la dificultat d'establir connexions significatives en un entorn urbà anònim i hostil.La identitat i la recerca de sentit: La novel·la planteja interrogants sobre la construcció de la identitat personal en un context de crisi existencial. La protagonista es veu obligada a replantejar-se els seus valors i creences, buscant un nou significat en la seva vida.La violència i la vulnerabilitat: L'obra aborda temes de violència física i psicològica, mostrant la fragilitat de l'individu davant l'agressió i l'explotació. S'explora la capacitat de resiliència i la recerca de la superació personal en situacions traumàtiques.La moralitat i l'ètica: La novel·la planteja dilemes morals a través de les accions i decisions de la protagonista, qüestionant els límits entre la supervivència i la transgressió. Es reflexiona sobre la naturalesa del bé i del mal en un context de desesperació.La crítica social: A través de l'experiència de la protagonista, la novel·la ofereix una crítica implícita a la societat consumista i a la indiferència davant la precarietat social.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre Ocàs i fascinacióS'observa una recepció positiva de l'obra per part de la crítica literària. Alguns crítics destaquen la potència de la prosa d'Eva Baltasar, la seva capacitat per crear atmosferes denses i evocadores, i la profunditat dels temes que aborda. Altres ressalten l'originalitat de la narrativa i la capacitat de l'autora per connectar amb el lector a través de l'experiència visceral de la protagonista. S'elogia la mestria de Baltasar en la construcció de personatges complexos i creïbles, així com la seva habilitat per explorar les emocions humanes amb una intensitat i honestedat notables. També es destaca la capacitat de la novel·la per generar una reflexió sobre la societat i la condició humana.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
La vida tràgica de la Cecília Ce«Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada». Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de 'La plaça del Diamant'. Però aquí, en lloc d'una sacrificada mare de família, qui s'explica és una dona marginada que viu de 'fer senyors'. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l'obra rodorediana.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. Quanta, quanta guerra... mostra amb tendresa el món a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir, i on conviuen la misèria dels homes i la màgia de les coses. La darrera novel·la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa. L'autora el descriu al pròleg com “un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veu el deixa sorprès”. És segurament el personatge més tendre de tota la seva obra. Per a ell, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes d'anar. El seu periple per pobles i selves, de la riba del mar a la vora d'un gran riu, el posa en contacte amb gent diversa i estranya. Novel·la d'aventures, novel·la d'iniciació i també novel·la “descaradament poemàtica”. ''Si Pàmies i Bertrana trien dones com a protagonistes, la dama de les lletres catalanes pren un personatge masculí, Adrià Guinart, i ens parla de les seves trifulgues del front. Malgrat això, la prosa de Rodoreda és lluny de la majoria de testimonis literaris de guerra masculins, que són precisament això: testimonis, cròniques fidedignes. Amb la pàtina literària ofegada per la ferocitat dels dies i les nits al front. En què els encenalls de literatura rauen, quan hi són, més aviat en l'estil que no pas en la matèria argumental: la guerra. Quanta, quanta guerra..., en canvi, escup la literatura des de dins dels cadàvers. I els cadàvers es tornen, per al lector, enmig d'un ball de meravellament i mala consciència, bellíssims.'' Mònica Boixader a Núvol “Si Rodoreda lliga el món de l'inconscient i de les aparicions amb el món de la guerra és perquè en la seva manera genuïna de mirar les coses aquestes dues esferes estan íntimament relacionades. Ella, que va viure la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, observava la vida des de la proximitat a la mort. Per això, en el pròleg de la novel·la, alertava sobre aquest punt de partida: ‘Al voltant de la gent de la meva època hi ha una intensa circulació de sang i morts.” Eva Comas a Núvol “Els tres últims llibres de Mercè Rodoreda, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., publicats l'any 1980, i La mort i la primavera, publicat pòstumament, el 1986, són la culminació de l'obra rodorediana, l'aventura novel·lística més avançada del vint català i una de les més audaces de la literatura universal. Són llibres que demanen del lector una manera nova de llegir, que explica la relativa desatenció que han rebut aquestes obres si les comparem amb Aloma, La plaça del Diamant o Mirall trencat. Però això distingeix els genis, un llenguatge propi.” Toni Sala
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Una suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva se salva quan ha d'ocupar-se d'una nena: aquesta és la trama de PERMAGEL, primera part d'una trilogia sobre la vida d'una dona contemporània. Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre: una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. Una vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.¿A qui va dirigit el llibre PERMAGEL?PERMAGEL s'adreça a un públic lector interessat en la literatura contemporània que explora temes d'identitat, relacions familiars, sexualitat i la recerca del sentit en la vida. L'obra, pel seu estil i temàtica, pot resultar especialment atractiva per a lectors que aprecien la prosa poètica i la introspecció psicològica. Es tracta d'una novel·la que, encara que es centra en l'experiència d'una dona jove, pot ressonar en lectors de diverses edats i experiències, ja que aborda temes universals de la condició humana. El seu estil narratiu, precís i evocador, la converteix en una lectura accessible per a aquells que busquen una narrativa reflexiva i profunda, sense necessitat d'una trama complexa o extensa.Temes que tracta el llibre PERMAGELPERMAGEL explora una sèrie de temes interconnectats que s'entrellacen al llarg de la narrativa:Suïcidi i autodestrucció: La protagonista manifesta tendències suïcides, la qual cosa configura un element central de la seva personalitat i les seves decisions. La novel·la no glorifica el suïcidi, sinó que el presenta com una possibilitat constant en la vida de la protagonista, explorant les raons darrere d'aquestes tendències.Maternitat i família: La relació de la protagonista amb la seva mare i la seva germana juga un paper fonamental en la novel·la. S'explora la dinàmica familiar, les expectatives i les pressions que s'exerceixen sobre la protagonista, i com aquestes influeixen en la seva autopercepció i les seves decisions.Sexualitat i desig: La novel·la descriu amb franquesa la sexualitat de la protagonista, explorant el seu descobriment i vivència de la mateixa. Es tracta d'una exploració sense embuts de la sexualitat femenina i les relacions íntimes, sense caure en l'explicidesa gratuïta.Recerca d'identitat: La protagonista es troba en un procés d'autodescobriment, explorant la seva identitat personal i el seu lloc al món. La novel·la segueix el seu viatge interior, els seus dubtes i les seves contradiccions, en la seva recerca de significat i propòsit.Vida i mort: La novel·la contraposa la vida i la mort com a dues forces presents en l'experiència de la protagonista. L'amenaça constant del suïcidi es contraposa a la recerca de plaers i experiències sensorials, creant una tensió narrativa que travessa tota l'obra.Prosa poètica: L'idioma utilitzat en la novel·la és precís i evocador, amb un estil que s'apropa a la poesia. L'autora utilitza la paraula amb precisió, creant imatges vives i sensorials que enriqueixen l'experiència lectora.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre PERMAGELLes crítiques de PERMAGEL han estat, en general, positives, destacant la prosa poètica de l'autora i l'exploració profunda de la psique femenina. S'ha elogiat l'audàcia de l'autora en abordar temes com el suïcidi i la sexualitat amb franquesa i sensibilitat. No obstant això, algunes crítiques han assenyalat la falta d'una trama convencional i la intensitat emocional de la novel·la com a aspectes que podrien no resultar atractius per a tots els lectors. La recepció de l'obra ha estat diversa, però en el seu conjunt, es reconeix el talent narratiu d'Eva Baltasar i l'originalitat de la seva proposta literària.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de La plaça del Diamant. Però aquí, en lloc d'una sacrificada mare de família, qui s'explica és una dona marginada que viu de fer senyors. Cecília Ce busca la companyia dels homes a les barraques del Somorrostro i als pisos rics de l'Eixample. El seu viatge al final de la nit és una de les peces més fortes de l'obra rodorediana. Amb un epíleg de Xavier Pla.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Després del Tríptic que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar torna amb una història d'amor. A cada nova novel·la Baltasar ausculta les pulsions de la vida moderna, de la maternitat a l'habitatge. Aquesta vegada ens fa assistir a una història d'amor. De la mà de l'escriptora entrem a la casa encantada de la Victòria, plena de fetitxos, i amb el gos infernal que la guarda. La passió creix i creix com un embriac que puja una escala a les palpentes -fins que es precipita al buit. A Peixos l'enamorament i la bellesa van acompanyats d'una sensació d'extrem perill. ''Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea''. Xita Rubert ''Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje'' Fernanda Melchor ''Es una escritora durísima y muy original'' Pedro Almodóvar ''El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d'alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.'' Blanca Llum Vidal a Catorze ''Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.'' Noelia Ramírez a El País ''Batejar un personatge amb el nom de 'Samsa' és una picada d'ullet kafkiana evident.''Nadal Suau a El Cultural ''Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier''Bruno Padilla del Valle a Mercurio ''La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada'' Marta Domínguez a Página Dos ''La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.'' Julià Guillamon a La Vanguardia ''Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.'' Anna Guitart al Diari ARAL'esperada tornada d'Eva Baltasar ens convida a travessar el llindar d'una llar que és, alhora, refugi i laberint. A Peixos, l'autora abandona els camins ja coneguts per endinsar-nos en una història d'amor que batega amb una intensitat gairebé febril. Amb la seva prosa esmolada i nua, ens presenta la Victòria i el seu univers particular, un espai poblat de fetitxes i silencis on la passió no s'explica, sinó que se sent com una força de la natura que amenaça amb desbordar-ho tot. És un relat que captura aquell vertigen de quan t'enamores i sents que el terra pot desaparèixer sota els teus peus en qualsevol instant.En aquesta ocasió, la narrativa de Baltasar se sent més salvatge i íntima que mai, allunyant-se de les convencions per explorar els racons més foscos del desig. La bellesa i el perill caminen de la mà en una Barcelona contemporània que serveix d'escenari per a una entrega absoluta, on cada gest i cada mirada tenen el pes d'una revelació mística. Llegir aquesta novel·la és com pujar una escala a les palpentes: hi ha una eufòria que t'eleva, però també la certesa que la caiguda és part inevitable del joc. És una experiència lectora visceral que ens recorda per què Baltasar s'ha convertit en una de les veus més imprescindibles de la nostra literatura.A qui va dirigit el llibre 'Peixos'?Aquesta obra és una delícia per als lectors fidels d'Eva Baltasar que busquen retrobar-se amb el seu estil radical i poètic, però també per a aquells que s'acosten per primer cop a la seva literatura buscant una història d'amor allunyada dels tòpics romàntics. És ideal per a qui gaudeix de les trames psicològicament complexes i d'aquelles atmosferes carregades de misteri que freguen el gènere gòtic contemporani. Si t'interessen els relats que exploren la vulnerabilitat humana, la passió extrema i la fragilitat de les relacions modernes sota una mirada crua i lúcida, Peixos et sacsejarà profundament.Temes que tracta el llibreL'obra se submergeix en la naturalesa del desig i l'enamorament, presentant la passió com un estat d'embriaguesa que altera la percepció de la realitat i porta els personatges al límit de l'abisme. Un altre eix fonamental és la simbologia de la llar i l'aïllament, on la casa de la Victòria funciona com un personatge més, una extensió física de la seva intimitat plena de fetitxes que protegeixen i alhora atrapen qui hi entra. També és central el concepte de la bellesa lligada al perill, explorant com l'atracció més pura pot anar acompanyada d'una sensació d'amenaça constant, gairebé animal. Finalment, el text reflexiona sobre la precarietat existencial i la necessitat humana de connexió en un món que sovint se sent hostil, convertint la intimitat en una forma de resistència i, de vegades, de naufragi.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’AnyPer què hi ha germans que s'assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol -i d'això se n'ocupa la literatura. La nova novel·la d'Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s'esperava d'ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.Després d'excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l'adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l'amor que li inspiren els seus personatges.Entrar a les pàgines de La gran família és com obrir la porta d'una casa de nines plena de vida, on cada habitació amaga secrets i emocions contingudes. Antònia Carré-Pons construeix una atmosfera densa i propera, on l'olor de la botiga familiar es barreja amb els somnis i les pors de les seves protagonistes. La narració, precisa i sense sentimentalismes, ens convida a observar de prop els lligams invisibles que uneixen i, alhora, ofeguen els membres d'un clan. La seva prosa, concisa i transparent, despulla les emocions sense caure en el melodrama, oferint una experiència de lectura intensa i commovedora.A qui va dirigit 'La gran família'?Aquest llibre captivarà els lectors que busquen històries íntimes i profundes, allunyades de l'acció trepidant. És una lectura ideal per a qui gaudeix de les sagues familiars que exploren les tensions generacionals i el pes de l'herència, especialment aquelles narrades amb una veu literària potent i delicada. Interpel·larà aquells que se senten atrets per les narratives centrades en personatges femenins forts i complexos, i que valoren una prosa cuidada que aprofundeix en la psicologia humana sense artificis. És una obra perfecta per a qui busca una reflexió sobre la identitat i el lloc que ocupem dins del nostre nucli familiar.Temes que tractaLa novel·la explora amb gran sensibilitat la complexitat dels vincles familiars, especialment la relació entre germanes, plena de complicitats, enveges i un amor incondicional. Un altre tema central és la lluita entre el destí marcat per la tradició —simbolitzat per la sang i la cansaladeria— i la necessitat de forjar un camí propi. A través de la història de la Rateta i la Sió, l'obra posa sobre la taula el conflicte universal entre la lleialtat i la llibertat personal. També aborda com la malaltia pot actuar com un catalitzador que reforça els lligams, i reflexiona sobre el llegat, tant genètic com emocional, que es transmet de generació en generació.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del ''Commissaire Ramel'', on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel. D'aquest viatge singular en va sortir ''La ruta blava'', la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití. Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora... Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia. D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
La filla regularment fa les maletes i se'n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l'empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què?. Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d'Ariadna. A dins del laberint i ha un pare a qui adora i el passat. Aquesta novel·la és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
El 1870 els prussians estan a punt d'ocupar Rouen. En una diligència, fugen burgesos i aristòcrates amb tot allò que no volen perdre. Entre ells viatja la jove prostituta coneguda com a Bola de Greix. D'aquesta situació parteix la nouvelle més coneguda de Maupassant, on retrata la hipocresia de la gent decent davant de qui se suposa abjecte: la meuca, una patriota sincera, es nega a allitar-se amb els soldats prussians. Les dones d'aquests tres contes llargs pateixen totes la hipocresia de la seva societat. L'ull de Maupassant és cruel amb els benpensants i tendre amb les seves víctimes. Flaubert va dir: ''La Bola de Greix és una obra mestra. Sí, xicot! Ni més ni menys, és l'obra d'un mestre. Original de concepció, intel·ligent de cap a peus i d'un estil excel·lent. Els paisatges i els personatges és com si els veiessis, la psicologia és forta... Aquest conte quedarà, segur! Quines pintes que fan els teus burgesos! La monja desfigurada per la verola, una joia... La pobra meuca que plora mentre aquell canta la Marsellesa, sublim. De debò, estic content ! M'he divertit molt i ho admiro.''
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. Amb el pròleg de l'autora i un epíleg de Marta Nadal.¿A qui va dirigit el llibre Mirall trencat?Mirall trencat s'adreça a un públic ampli, interessat en la literatura catalana i en novel·les de gran complexitat narrativa. És una obra que atrau lectors que aprecien la profunditat psicològica dels personatges, les descripcions detallades d'època i ambient, i les històries familiars amb múltiples perspectives. La novel·la pot ser disfrutada per lectors amb experiència en literatura clàssica, així com per aquells que busquen endinsar-se en l'obra de Mercè Rodoreda. La seva complexitat narrativa la fa especialment adequada per a lectors que gaudeixen d'analitzar les motivacions dels personatges i les implicacions de les seves accions. També pot ser d'interès per a estudiants de literatura catalana, ja que ofereix un ric material per a l'anàlisi literari i l'estudi de la societat catalana de principis del segle XX.Temes que tracta el llibre Mirall trencatMirall trencat explora una varietat de temes interconnectades que s'entrellacen al llarg de la narrativa:El pas del temps i la memòria: La novel·la se centra en tres generacions d'una família, mostrant com el temps afecta les seves vides, les seves relacions i les seves perspectives. La memòria juga un paper crucial, ja que els personatges recorden i reinterpreten el passat de diferents maneres.El fracàs de l'amor: L'obra presenta múltiples relacions amoroses, mostrant les seves complexitats, les seves alegries i, sobretot, els seus fracassos. Els personatges experimenten l'amor, la pèrdua, la infidelitat i la decepció, explorant les diferents formes en què l'amor pot afectar la vida de les persones.La societat catalana de principis del segle XX: La novel·la ofereix una visió detallada de l'alta burgesia barcelonesa en un període històric específic, mostrant les seves costums, els seus valors i les seves contradiccions. També s'hi inclouen personatges de classes socials més populars, oferint una perspectiva més àmplia de la societat de l'època.La guerra civil espanyola i les seves conseqüències: El conflicte bèl·lic és un element clau que afecta profundament la família i el seu entorn, marcant un punt d'inflexió en les seves vides i en la història que es narra. Les conseqüències de la guerra es reflecteixen en la destrucció física i emocional dels personatges i en el canvi de la societat.La identitat i la família: La novel·la explora les complexes relacions familiars, mostrant com la identitat dels personatges es forma a través dels seus vincles familiars i com aquests vincles poden ser tant una font de suport com de conflicte.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre Mirall trencatEncara no hi ha opinions o crítiques sobre Mirall trencat disponibles per a la seva inclusió en aquest resum.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. La mort i la primavera és la seva obra més surrealista, on utilitza l'horror i la fantasia per parlar del real: un manual de sedició explicat com un conte de fades. En un lloc indeterminat viu un poble sotmès a una llei que vetlla per destruir tota forma de desig. Els personatges se senten amenaçats per éssers que no han vist mai i per una primavera que ho canvia tot. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra la llavor d'una guerra civil. La mort i la primavera és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes: és on mostra també la seva cara més intrèpida. En comptes dels escenaris familiars, s'inventa un univers inquietant en què les abelles i el riu tenen enteniment, mentre que els éssers humans semblen monstres. Per això és tan real: és l'experiència íntima de la vida que Rodoreda ens deixa en el seu esplèndid testament literari. Nova edició revisada per Arnau Pons. Inclou el seu assaig Editar el misteri. ''Tratar de resumir la trama de La muerte y la primavera es complejo porque la novela es más un estado de ánimo, un tono, una elección de palabras, un cuento de hadas macabro, también es una historia con principio y fin, con desarrollo, y su conclusión desoladora, pero lo importante es cómo está contada esta desdicha y la iniciación de niño a adulto del narrador también sin nombre.'' Mariana Enriquez ''Sobrecogedora, poética, dotada de una fuerza que podría rozar la locura, llevar a la locura, desencadenar la locura...'' Mercedes Álvarez en Clarín
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
El 1998, un segell de Columna publicava una nova traducció d'Els miserables. El segell era Club Editor i la traductora, que havia tardat més temps per dur la novel·la al català que Hugo per escriure-la, es deia Maria Bohigas. Des de llavors han passat moltes coses. Club Editor ja no és el segell d'un gran grup. Aquella edició mítica només es troba de segona mà a preus desorbitats. I no passa un curs sense que els lectors ens escriguin per saber quan la reeditarem. Fins ara. Bohigas ha passat un parell d'anys més a galeres traduint els seus Miserables de cap i de nou. I com amb Història de dues ciutats, Aina Bonet ha dibuixat les il·lustracions de la coberta i les portadelles de les cinc parts d'aquest monument. El resultat: una edició especial en un sol volum en tapa dura, on hem aconseguit encabir les històries de Fantine, Cosette, Marius i Jean Valjean: el perfecte regal de Nadal.Endinsar-se en les pàgines d'Els miserables és una experiència literària que transcendeix el temps, una immersió profunda en un univers on la grandesa de l'esperit humà es confronta amb la cruesa de la realitat social. La lectura d'aquesta obra monumental no és només un acte de consum cultural, sinó un viatge emocional que ressona amb una intensitat sorprenent, deixant una empremta duradora en l'ànima del lector.És una invitació a reflexionar sobre la condició humana, a sentir la pulsació d'una època i a connectar amb sentiments universals de justícia, redempció i sacrifici. La prosa de l'autor teixeix un tapís ric i complex, ple de matisos que conviden a la contemplació i a una profunda empatia, creant una atmosfera que és alhora desoladora i esperançadora.A qui va dirigit 'Els miserables'?Aquesta obra mestra està pensada per a lectors que busquen una experiència literària profunda i transformadora, aquells que gaudeixen amb les grans novel·les socials i filosòfiques. És ideal per a qui s'interessa per la història, la justícia social i la complexitat de la moral humana, i que no tem enfrontar-se a les grans preguntes de l'existència. Els amants de la literatura clàssica que valoren una narrativa rica en detalls i una exploració psicològica dels personatges trobaran en les seves pàgines un tresor inesgotable. També és una lectura essencial per a estudiants de literatura i filosofia, oferint un camp fèrtil per a l'anàlisi i la discussió.Temes que tractaL'obra explora amb una profunditat extraordinària la justícia i la injustícia social, posant de manifest les dures conseqüències de la pobresa i la desigualtat en la societat francesa del segle XIX. Un altre tema central és la redempció i la capacitat de l'ésser humà per canviar i buscar la bondat, fins i tot després d'haver comès errors greus. També s'hi tracta la moralitat i l'ètica, qüestionant les lleis i les normes socials enfront de la compassió i la dignitat individual. Finalment, la revolució i la lluita per la llibertat són elements recurrents, reflectint els ideals i les convulsions polítiques de l'època.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Amb aquest llibre, pel 75è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, apareixen les dues peces que completen la trilogia ''Auschwitz i després'' de Delbo. Aquesta vegada el lector entra al camp, però ho fa de lamà d'una autora que el duu al cor de l'infern per feramb ell el camí de sortida. Potser aquest és el relat de les deportades que, finalment, redimeix la duresa d’Auschwitz.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. El primer volum és La plaça del Diamant, la gran novel·la catalana. Quan la Natàlia se'n va a ballar en un envelat de Gràcia, no sospita pas que la seva vida està a punt de donar un capgirell. Que aquell noi amb ullets de mico li canviaria el nom i li omplirà la casa de coloms i criatures. La Natàlia ens explica la seva vida com si no se n'adonés, el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent el valor de tota la humanitat anònima. ''Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas, La plaza del Diamante es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza.'' Gabriel García Márquez ''Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar Els posseïts de Dostoievski.''Armand Obiols ''Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra.'' Joan Sales El llibre més llegit i traduït de la literatura catalana dels últims segles.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
''Jardí vora el mar'' són sis estius, una infinitat de plantes i una de les novel·les més belles que va escriure Mercè Rodoreda. La veu que hi parla és la del jardiner d’una casa rica d’estiueig que observa la vida que l’envolta: la del jardí i la dels amos de la casa, amb els amics de cada any, les festes extravagants, el servei podrit de xafarderies, els animals més o menys domèstics que els entretenen i uns nous veïns que remouran el passat i posaran en marxa tot un drama sentimental.Un clàssic de la literatura catalana, acompanyat d'un postfaci de Toni Sala.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Heus aquí una història per a qui s'empesca guerres amb soldadets de plom, i també per a qui té por de veure-les arribar. Una epopeia que és un conte que és una tragèdia que fa riure molt. La llegireu al llit, al bus, a la banyera. En veu alta perquè és un poema o en secret perquè és una novel·la. Sols o amb criatures que us faran les preguntes que poblen aquest llibre, perquè en són les destinatàries predilectes. Aquest llibre va néixer dels ossos i de les muntanyes que Dino Buzzati dibuixava per a les seves nebodes durant l'última guerra mundial. Va caldre esperar-ne la fi perquè la rondalla trobés paraules. Aquí les teniu, a l'alba de nous cataclismes, traduïdes pel poeta Josep Pedrals. Que el bon humor us acompanyi sempre!Les il·lustracions i el to de rondalla de La famosa invasió dels ossos a Sicília amaguen una profunditat inesperada, una faula amb un regust agredolç que ressona molt després de tancar el llibre. L'autor teixeix una narració que sembla senzilla, gairebé infantil, però que a cada pàgina revela capes de significat més complexes i fosques. La seva estètica, amb il·lustracions del mateix autor, reforça aquesta dualitat, creant un món visualment encantador que contrasta amb la malenconia subjacent del relat. És una experiència literària que combina la meravella d'un conte de fades amb la gravetat d'una tragèdia clàssica, deixant una impressió duradora.A qui va dirigit 'La famosa invasió dels ossos a Sicília'?Aquesta obra captivarà els lectors que busquen més que una simple història d'aventures. És ideal per a aquells adults que encara gaudeixen de la màgia dels contes clàssics, però que alhora aprecien una reflexió profunda sobre la condició humana. També connectarà amb joves lectors prou madurs per intuir les segones lectures que s'amaguen darrere la trama. En definitiva, és un llibre per a ments curioses que valoren la bellesa d'una prosa poètica i la força de les al·legories atemporals, una lectura perfecta per a qui busca emocionar-se i reflexionar a parts iguals.Temes que tractaSota la seva aparença de conte infantil, l'obra explora qüestions universals amb una gran sensibilitat. Un dels eixos centrals és la corrupció que comporta el poder i com aquest transforma negativament fins i tot els més nobles. També aborda la pèrdua de la innocència i el xoc entre la puresa del món natural i els vicis de la civilització humana. A més, el llibre indaga en la memòria i la identitat col·lectiva, preguntant-se si és possible tornar als orígens un cop s'ha tastat el progrés. Finalment, Buzzati reflexiona sobre l'absurditat de la guerra, oferint una crítica subtil però contundent a l'ambició desmesurada.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
BLAI BONET VA TRANSFORMAR LA SEVA EXPERIèNCIA DE NOI TUBERCULóS INGRESSAT AL SANATORI EN UNA DE LES NOVEL·LES MéS ESPLèNDIDES QUE
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Al mateix temps que conté les seves obsessions filosòfiques i estilístiques, Un aprenentatge o El llibre dels plaers és una de les novel·les més accessibles de Clarice Lispector: sobre el lent aprenentatge d'estimar i habitar el món. La Lóri és mestra en una zona costanera del Brasil. Viu protegida rere les convencions i la por de lliurar-se als altres. Fins que coneix l'Ulisses, un professor de filosofia. Ell es resisteix a convertir l'amor en una resposta immediata, a ella la devora la impaciència. Només aprenent a habitar la solitud, el cos, el desig o el silenci podran arribar a estimar de debò. En aquesta novel·la, Lispector transforma la història de dos amants en un aprenentatge: el de viure per l'alegria i el plaer. “La literatura de Clarice Lispector es resisteix a ser descrita, perquè llegir-la s'assembla a l'estat previ al somni. A les seves novel·les no hi ha tesis, ni víctimes i botxins, ni gairebé trama, sinó un vagareig per la percepció de les coses. ” Carlota Rubio a Núvol “El text de Clarice Lispector ens condueix una vegada més vers la recuperació de l'atavisme, a la intuïció d'allò sagrat que batega ocult rere d'un cor sincer, despullat d'avarícia intel·lectual, un cor ple d'ulls que miren cap al futur immediat, el nostre.” Rosa Planas a Ultima Hora “Clarice Lispector no s'assembla a ningú més i aconsegueix allò que molta gent intenta fer i poca gent aconsegueix: capturar el moment i descriure l'essència de l'instant.” Marc Giró entrevista a Marc Montull al Vostè Primer “D'aquesta òpera prima en broten les flors que, malgrat tenir forma d'interrogant, resolen l'equació del professor de matemàtiques d'aquell institut. No els hauria d'haver escridassat aquell enunciat, bastava llançar una pregunta: 'Això és una cadira?'. Haurien fet un silenci sense por i haurien après alguna cosa.” Laia Malo al Diari Ara “El món de Clarice Lispector és més aviat un univers, a vegades fosc i a vegades no tant fosc. Heu de tenir paciència, però és fenomenal.” Llibreria No llegiu “Sempre original, estranyament refinada, les seves obres transmeten una bellesa espectral, una quietud que és només l'embranzida per sacsejar les emocions i les idees preconcebudes. És com si Lispector estigués sempre rondant a la rereguarda de la vida quotidiana. ” Marta Ramoneda al Blog de La Central “Lispector, però, no escriu des de la subjectivitat altruista que diu Cavarero, concep una posició nova en veu de dona i la concep escrivint i no explicant. I nosaltres llegim Lispector i hem llegit Woolf i tot encaixa, se sent el clic.” Tina Vallès a Vilaweb
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
“Aleshores en Minguet sentí que se li adreçava a dins alguna cosa terrible i gegantina, una onada tremenda d'una gran tempestat que feia estelles la seva vida com si fos un bastiment vell i mal carenat. Aleshores, per primer cop va saber lo que era la ràbia, el desig de matar, de destruir tot lo que anés trobant, a les palpentes, i per un minut se va sentir homicida. Guaità...” Guaitar va ser l'activitat principal de Caterina Albert, cap d'una casa pagesa a l'Escala. «He estat una gran observadora, m'interessa veure-ho, mirar-ho tot, tant si és una persona com una paret», explicava a un escriptor que li preguntava per les seves influències artístiques. El geni de Víctor Català —¿pseudònim o alter ego?— va fer el miracle de convertir els successos més sanguinaris de la vida a pagès en una obra inigualable. Dels prop de cent contes que va escriure inspirant-se en la realitat quotidiana, Drames rurals són els més celebrats, els que han deixat una petja més fonda en el nostre imaginari al costat de Solitud. Quan es van publicar el 1902, aquell grau de violència i de poesia va revolucionar la literatura i el públic. Als anys setanta el feminisme va trobar-hi, expressats amb esplendor, els càrrecs més greus contra la societat patriarcal. Avui són la deu literària que alimenta Najat El Hachmi, Blanca Llum Vidal o Irene Solà.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en llibres
Vet aquí el segon volum de contes de Jesús Moncada, on tot allò que ja prometien les ''Històries de la mà esquerra'' es consolida i obre les ales. Amb un nou postfaci de Jordi Puntí, l’autor de ''Confeti'', i les cartes que Pere Calders escrivia a Jesús Moncada quan escrivia aquests contes.''El Cafè de la Granota'' és l’epicentre de les històries i la memòria de Mequinensa. Les va recollint un cronista, i hi desfila el bo i millor del poble: ara un llaüter, ara un minaire, un pagès o un botiguer, tant si l’anècdota va passar en un camp de futbol a la ribera com en un funeral. Sempre amb un polsim de fantasia, i sobretot amb l’humor i la forta ironia que caracteritzen els contes moncadians.“Si continues així, el teu recull farà història”, va escriure Pere Calders en una carta al seu amic quan aquest treballava en ''El Cafè de la Granota''. I la va encertar de ple.¿A qui va dirigit el llibre '_EL CAFÉ DE LA GRANOTA_'?Es tracta d'una obra literària que pot resultar atractiva per a un públic ampli, interessat en la narrativa curta i la literatura catalana. El seu estil accessible i la temàtica centrada en la vida quotidiana d'un poble la fan comprensible per a lectors amb diferents nivells d'experiència literària. L'obra, per la seva contingut i estil, també pot ser d'interès per a estudiants de literatura catalana, investigadors interessats en l'obra de Jesús Moncada o en la història de Mequinensa, i per a aquells que aprecien la narrativa amb un fort component de realisme i crítica social.Temes que tracta el llibre El Cafè de la GranotaEL CAFÉ DE LA GRANOTA és un conjunt de catorze relats curts que giren entorn de la vida a la vila de Mequinensa, Aragó, durant la dècada de 1950. Els temes que s'aborden al llibre inclouen:La vida quotidiana en un poble: Es descriu amb detall la vida dels habitants de Mequinensa, les seves costums, les seves feines i les seves relacions socials. Es retraten personatges senzills com a miners, pagesos i tendalers, mostrant les seves vivències diàries amb realisme i humor.La memòria col·lectiva: El cafè es converteix en un espai on es recullen i es transmeten les històries i anècdotes del poble, conformant una memòria col·lectiva que es va teixint a través de les converses i els records dels seus habitants.L'humor i la ironia: L'autor utilitza l'humor i la ironia com a eines narratives per descriure situacions i personatges, creant un to a la vegada crític i divertit. Fins i tot escenes com un funeral són tractades amb un toc irònic.La crítica social: A través de les històries i els personatges, es realitza una crítica social subtil però efectiva, mostrant les desigualtats i les dificultats de la vida en un poble rural en una època determinada. La perspectiva del narrador omniscient permet una mirada crítica a la realitat social més humil.El pas del temps i la transformació social: Les històries reflecteixen el canvi social que s'estava produint en l'època, contrastant la vida tradicional del poble amb els nous temps.La importància de l'oralitat: La narració es basa en gran mesura en la transmissió oral d'històries i anècdotes, reflectint la importància de la paraula i la comunicació en la construcció de la identitat d'una comunitat.Resum de crítiques, opinions i valoracions del llibre '_EL CAFÉ DE LA GRANOTA_'Encara no hi ha opinions o crítiques sobre 'EL CAFÉ DE LA GRANOTA' disponibles per a la seva inclusió en aquest resum.
Has afegit la quantitat màxima disponible.