Alexandria, 1964. Nasser és al poder i, davant de l'agitació provocada pel seu règim, molts alexandrins fugen d'Egipte. Però hi ha una colla d'amics, nadius i expatriats europeus, que decideixen quedar-s'hi. Es troben cada nit al bar de la planta superior del restaurant Artinos, on la beguda corre a dojo mentre arreglen el món. Són la propietària del restaurant, un pintor, un advocat, la filla d'un paixà destituït, una llibretera, un maître i el propietari d'una fàbrica de xocolata. Tenen orígens molt diversos, però per sobre de tot són alexandrins, fills d'una ciutat on regnava la tolerància i la humanitat. Mentre Egipte pateix canvis socials i polítics profunds, ¿què se'n farà d'aquests homes i dones que veuen com les seves vides trontollen alhora que s'esforcen per mantenir la fe en l'esperit cosmopolita de la ciutat? Amb una mirada afectuosa, però també irònica i divertida, Alaa Al Aswani segueix les vicissituds d'uns personatges plens de vida que es veuen arrossegats per un remolí que supera les seves forces i que marca el final de tota una època. «És el 1984 de la literatura àrab, sense ser ciència-ficció.» DIDIER JACOB, Le Nouvel Observateur Alaa Al Aswani (el Caire, 1957) és un dels intel·lectuals més destacats d'Egipte, activament compromès amb la lluita a favor de la democràcia. Dentista de formació, les seves obres han estat traduïdes a més de trenta llengües. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals destaca el premi Bashrahil de novel·la àrab, i està considerat pel diari ''The Times'' com un dels cinquanta millors escriptors traduïts en llengua anglesa en els darrers cinquanta anys. A Edicions de 1984 hem publicat les seves novel·les ''L'edifici Iaqubian'', ''Chicago'', ''L'Automòbil Club d'Egipte'' i ''Una república com si...'', el recull de contes ''Hauria volgut ser egipci'', i el recull d'articles periodístics ''Egipte: les claus d'una revolució inevitable''.Les pàgines d'A Alexandria, els arbres caminen desprenen una aroma de sal marina, cafè especiat i el murmuri constant d'una ciutat que es resisteix a desaparèixer. Alaa Al Aswani no construeix només una història, sinó que recrea una atmosfera densa i melancòlica, on cada diàleg i cada carreró evoquen un passat cosmopolita que s'esvaeix sota el pes de la història. La lectura es converteix en un passeig per la memòria col·lectiva d'un lloc que va ser un punt de trobada de cultures, ara amenaçat per l'auge del nacionalisme.L'estil de l'autor és proper i ple de vida, capturant les veus d'una comunitat diversa amb una tendresa que no exclou la ironia. Més que seguir una trama trepidant, el lector es deixa portar per les converses, les reflexions i les petites tragèdies quotidianes d'uns personatges que lluiten per mantenir la seva identitat en un món en plena transformació. És una obra que es llegeix amb calma, assaborint la riquesa dels detalls i la profunditat emocional que amaga.A qui va dirigit 'A Alexandria, els arbres caminen'?Aquesta novel·la captivarà els lectors que busquen una literatura profundament humana i arrelada en un context històric concret. És ideal per a aquells que gaudeixen de les narracions corals, on el veritable protagonista és l'esperit d'una ciutat i les dinàmiques socials que la defineixen. Si t'interessen les històries que exploren la nostàlgia, la pèrdua i la resistència davant dels canvis polítics, trobaràs en aquestes pàgines una lectura commovedora i plena de matisos. També agradarà als amants de les obres que prioritzen el desenvolupament de personatges complexos i l'atmosfera per sobre de l'acció trepidant.Temes que tractaL'obra explora amb gran sensibilitat la fi d'una època, centrant-se en la decadència de l'Alexandria cosmopolita sota el règim de Nasser. Un dels eixos centrals és la nostàlgia per un passat perdut, un món de tolerància i convivència cultural que s'ensorra. També aborda la tensió entre la identitat individual i les forces col·lectives de la història, mostrant com els grans canvis polítics impacten en les vides personals. Finalment, reflexiona sobre l'amistat, la lleialtat i la capacitat de resiliència humana en temps d'incertesa, on els vincles personals esdevenen l'últim refugi.
Has afegit la quantitat màxima disponible.