Aún no tienes productos en tu cesta
Vincle Editorial
Hoy -5% y envío gratis
La vida plenament viscuda
La vida plenament viscuda és un conjunt de notes, a manera de guia de lectura, a propòsit dels set volums originals de A la recerca del temps perdut. Tractant-se d’una introducció argumentada a l’obra mestra de Marcel Proust, les pàgines d’aquest llibre resumeixen les seues línies argumentals, es detenen en els seus personatges principals i proven d’identificar els motius del seu extraordinari valor.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
Llegint Bukowski
Des de la literatura del jo, entre el dietari, la confessió i l’assaig, en una hibridació de gèneres literaris, Jèssica Roca no sols ens convida a endinsar-nos en l’obra Charles Bukowski, un dels escriptors méslírics, esquinçadors i controvertits del segle XX, sinò que ens mostra com d’apassionada i vital pot arribar a ser l’aventura de llegir. I d’escriure.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
I si fores tu?
Ferran comença 3r. d’,ESO a un nou institut. Fa poc que s’,ha traslladat a viure amb sa mare a un poble de les rodalies de València i tot són novetats per a ell : la casa, el veïnat, els professors, els companys i companyes. El primer dia de classe coneix Anna i Ignasi i es fan molt amics. De sobte, comença a ser el centre de les burles, els insults, les amenaces al telèfon mòbil i fins i tot dels colps i puntades de Jordi i la seua colla de gallets que acaben per atemorint-lo. Amb l’,ajuda d’,Anna i Ignasi idearà un pla per a vèncer la por i plantar-li cara a Jordi. I si fores tu? és un llibre que parla del bullying (assetjament escolar) i del cyberbullying (assetjament a través d’,Internet o telefonia mòbil) i com lluitar contra ells. Una història d’,amistat i diversitat, però sobretot una història de convivència i solidaritat, perquè davant d’,una situació d’,assetjament no s’,ha de tindre por. Mai estem sols, mai estem soles. Cal contar-ho. Sempre tenim amics i amigues disposats a ajudar-nos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
Lucía arriba a l’institut com a nova alumna quan ja ha començat el curs. No sembla adaptar-se massa bé al nou entorn, i encara menys als nous companys i companyes que la menyspreen i li posen el malnom de Caratrista.Només una xiqueta, Carla, s'adona que la tristesa de Lucía amaga un problema molt important i decideix ajudar-la, encara que això li cause conflictes amb els companys de classe.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
A mi, què em passa?
«Jo sóc Carme. Vaig nàixer a la ciutat de València el 9 del 9 del 99 amb 9 dits als peus. Des del primer moment mon pare i ma mare van intuir que jo seria diferent. A mi, em passen sempre moltes coses un poc rares i la gent em diu: «Carme, amb tot això, no podies fer un llibre?» Com que, a mi, em costa un poc d’escriure, una dia la mare em va dir. «Carme, tu vols que la mare et faça d’escriptora?» No vaig saber què em volia dir , però ara pense: fer d’escriptora d’un altre és que una fa tota la faena i l’altre es fa famós… A mi, m’encanta ser famosa perquè m’agrada fer-me fotos, i així tots em coneixen i, a més, en ma casa sempre em diuen que sóc un cas i que em passa de tot i que contar-ho és bo per a mi i per a tots perquè la gent, en general, no és normal. Veritat que hi ha molta gent que no és normal?.»«A mi què em passa?» és una selecció dels textos publicats en el blog «¿Me das un beso bonita?», que des de març de 2014 recull les vivències de Carme Morera escrites per sa mare, Tona Català. Al llarg de 90 pàgines descobrirem com és la vida de Carme contada amb grans dosis d’humor, però també de tendresa. Coneixerem les anècdotes més divertides, però també autèntiques lliçons de superació sense perdre el somriure, així com la mirada innocent però sense miraments de Carme davant fets de tota mena.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
Els Assaigs dispersos ens permeten fer una mirada en l’evolució del discurs assagístic de Fuster de 1948 fins 1991. Quaranta anys d’escriptura on apercebem continuïtats i discontinuïtats tant d’estil com de llibertats formals, de motius temàtics o de referències presents, algunes gairebé des dels inicis, moltes altres apareixen en posterioritat en la seua creació. L’assaig és el gènere vehicular on Fuster ens mostrarà el pensament i el projecte d’allunyar-nos de les mixtures ideològiques i de desintoxicar-nos de les metafísiques a l’abast. Així, l’estil, la seua llengua de creació serà un mecanisme higienitzador adreçat a eliminar els gèrmens nocius de tot dogmatisme i de les estratègies enganyoses del poder. La seua obra, des d’aquest punt de vista, és una conversa que indueix a participar el lector. I l’aspecte estilístic, també és un diàleg: obert, provocador, relatiu, suggeridor, discontinu, amé.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
Allà on em porte el vers
¿He d’escriure?» Esta pregunta formulada per Rainer Maria Rilke vertebra Allà on em porte el vers, una gimcana que nua risc, valentia i metapoesia. Amb una forma i un tema innovadors, el poemari representa un llibre dins d’un llibre, replé de títols cal·ligràmics, citacions al marge, heterònims anagràmics, poemes que pareixen palimpsests… Totes estes sorpreses, i moltes altres, doten esta riquíssima obra d’una veu d’allò més singular.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
Jo sóc així i això no és un problema
Imagina que un dia et despertes amb el teu sexe biològic canviat. Tanca els ulls un moment i pensa-ho. O, millor, sent-ho. Sent com seria despertar-te, badallar, alçar-te per anar al lavabo i descobrir que on tenies el penis, ara tens una meravellosa vagina o, on tenies la vagina, ara tens un esplèndid penis penjant. També tens uns pits redons on no els tenies o, on tenies els pits, no hi ha ni rastre d’ells, ara únicament tens uns mugrons redonets i plans. Tanca els ulls i imagina-t’ho. Sent-te un moment així. Respira. Respira fondo. Açò sols es un joc... que s’anomena Joc de l’Empatia. Què és el primer que et passa pel cap en veure’t amb el cos canviat? Incredulitat? Riures? Sorpresa? Terror? Potser, satisfacció? Un rebuig total? Què en faràs al respecte? Cridaràs algú? Qui cridaràs? Te n’aniràs directament a urgències? Com ho contaràs a la teua parella, si espera que tornes al llit? I als teus pares o amics, com els ho diràs? Hauràs d’anar així al treball... Quina roba et posaràs? I, una vegada allí, a quin lavabo entraràs? El que posa el teu DNI és el que vols en aquest moment? Jo sóc així i això no és un problema, no és sols la resposta al Joc de l’Empatia que et proposa l’autora. És un llibre sobre persones, sobre persones valentes. Persones trans que reivindiquen el seu dret a ser, a existir i a viure les seues vides segons el seu sentir essencial: amb el seu sexe sentit. Més que un llibre, és també una mirada generosa i plural a la diversitat sexual sense prejudicis ni etiquetes, una mirada contada per vuit veus de ficció i vuit veus reals. En Jo sóc així i això no és un problema es narra l’esforç que fan les persones trans per ser. Ser trans no és una elecció ni un capritx. Les persones trans no elegeixen nàixer trans i tenen dret a tindre la seua pròpia identitat perquè el dret a la identitat és un dels drets fonamentals de tot ésser humà. Un dret necessari per poder-se beneficiar dels altres drets fonamentals. Ser trans no és una cosa que passa als altres, és una cosa que passa a la societat i aquesta societat necessita abraçar la diversitat com l’única eixida possible a la intolerància, que és la llavor de la transfòbia.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% y envío gratis
Pot ser de veres i no haver passat mai
Els fusos horaris ens roben hores de vida. Algú havia de dir-ho, i ho diu Pepiu. Pot ser de veres i no haver passat mai parla dels fusos horaris, però també de classes de ballet, de natació sincronitzada, del despertar sexual d’un adolescent en un poble de l’Horta de València, d’unes àvies que pertanyen a la Yakuza, de les destrellatades recepcions diplomàtiques a l’Ambaixada d’Espanya a Suïssa i del The Toucan, el pub irlandès que hi ha a Londres al costat de les oficines on treballava Pepiu buscant localitzacions per a cine i publicitat. Per les seues planes desfilen Jhon -escrit així-, Milán del Bosch, la güela Campanera, Amparín la del forn, la reina emèrita i, sobretot, la reina mare del Regne Unit, Elizabeth Bowes-Lyon, amb qui Pepiu feia barrets davant d’un gintònic amb més gin que tònic, segons mana el protocol del Club Pickwick.Amb un humor surrealista que barreja el Jeeves de P.G. Wodehouse, el Tristam Shandy de Laurence Sterne, l’Ignatius de John Kennedy Toole, la Vicenteta de Bernat i Baldoví i la Divine de la pel·lícula Pink Flamingos de John Waters, Pepiu ens narra diversos episodis de la seua vida que ben bé poden ser de veres i no haver passat mai. “Llegir Pepiu és com collir carxofes en un camp que no és teu”, la güela Campanera dixit. Novel·la d’humor, crònica social del Vanity Fair, deliri inclassificable o manual de filosofia existencialista, corrent del partidor de la sèquia del Tremolar de Castellar. Tot pot ser o pot no ser. L’única cosa garantida són les rialles terapèutiques que provoca aquest Falstaff valencià.
Has añadido la cantidad máxima disponible.