Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Paul Valéry (Seta, França 1871 - París, 1945) va ser un escriptor francès, principalment poeta, però també assagista.
Després de cursar els estudis secundaris a Montpeller, va iniciar la carrera de dret el 1889. En aquesta mateixa època, va publicar els seus primers versos, fortament influenciats per l'estètica simbolista dominant en l'època. El 1894, es va instal·lar a París, on va treballar com a redactor del Ministeri de Guerra. Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en una mena de «poeta oficial», immensament celebrat i cobert d'honors, fins al punt de ser acceptat en l'Acadèmia francesa el 1925.
Després de l'ocupació alemanya, va refusar de col·laborar-hi, i perdé el seu lloc d'administrador del centre universitari de Niça. La seva mort, unes poques setmanes després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser celebrada amb funerals nacionals i el seu cos va ser inhumat a Seta, al cementiri marí que va inspirar una de les seves obres mestres. La seva obra poètica, fortament influenciada per Stéphane Mallarmé, és considerada una de les pedres angulars de la poesia pura, de fort contingut intel·lectual i esteticista. Segons Valéry, «tot poema que no tingui la precisió de la prosa no val res». Entre els seus poemes més importants cal destacar La Jove Parca (1917) i Cementiri Marí (1920).
