Jordi Cavaller i Drach

La llegenda de Sant Jordi, com mai l'has vist ni te l'han explicat. Fotografies d'Òscar Rodbag.

El cavaller, l'heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l'11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d'artistes. Tot el Palau de la Generalitat n'és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d'Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història. * Llibre de gran format, a tot color i amb espectaculars fotografies de la recreació de la llegenda de Sant Jordi.

''No tinc ‘tècnica d'inspiració’. Deixo, senzillament, que l'aire de les coses entri en mi.'' Josep Maria Espinàs.

Aquest llibre és la trobada entre un mort i un viu. El mort és l’escriptor Josep Maria Espinàs i el viu un altre Josep Maria, però que es diu Pep i és seixanta anys més jove. Amb aquest joc de miralls permanent i sempre amb l'obra d'Espinàs com a fil conductor, Pep Antoni Roig s'enfronta a aquest contrast entre el món analògic i el món digital per tal de narrar una crònica personal de lectura i reflexionar sobre les escletxes de la modernitat, el pes de l'herència, la universalitat de la llengua catalana en el món globalitzat o el periodisme de foc lent enmig d'un món ple de presses en el qual els llibres de Josep Maria Espinàs són, més que un refugi, una drecera plena de sensibilitat, ironia o originalitat cap a altres mons.

UN THRILLER MODÈLIC QUE RECORRE LA HISTÒRIA DE BARCELONA DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA Carlitos ha viscut sempre sota el signe de la violència. De nen, va veure el cos assassinat de la seva mare. D'adolescent va lluitar per escapar a la misèria de la dictadura franquista. D'adult es va llançar a l'aventura, la corrupció, el risc. Convertit en industrial, don Carlos divideix el seu temps entre una vida pública respectable i una intensa activitat criminal. Els guionistes Denis Lapière (Sola) i Gani Jakupi s'associen amb un trio barceloní compost pel gran Rubén Pellejero (Curt Maltès) en companyia d'Eduard Torrents (El comboi) i Martín Pardo per a donar forma a una història inoblidable ambientada a la Ciutat Comtal.

Amélie Nothomb en plena forma: un elogio de la lectura nada trivial, nada previsible y, sobre todo, nada inocente.

Ange tiene diecinueve años, vive en Bruselas y estudia filología. Para ganarse algún dinero, decide comenzar a impartir clases particulares de literatura a un adolescente de dieciséis años llamado Pie. Según su despótico padre, el chico es disléxico y tiene problemas de comprensión lectora. Sin embargo, el problema real parece ser que odia los libros tanto como a sus padres. Lo que a él le apasiona son las matemáticas y, por encima de todo, los zepelines.

Ange le va proporcionando lecturas a su alumno, mientras el padre espía clandestinamente las sesiones. De entrada, los libros propuestos no generan más que rechazo en Pie. Pero poco a poco Rojo y negro, La Ilíada, La Odisea, La Princesa de Clèves, El diablo en el cuerpo, La metamorfosis, El idiota... empiezan a surtir efecto y despiertan preguntas e inquietudes.

Y poco a poco, la relación entre la joven maestra y su más joven discípulo se estrecha hasta que el vínculo entre ambos se transforma.

La literatura ejerce una fuerza, como el gas que permite que los pesados zepelines se eleven y floten livianos en el cielo. Aunque la misma energía que posibilita esta elevación resulta ser altamente explosiva y peligrosa...

La novela número veintinueve de Amélie Nothomb es una suerte de elogio a la lectura, pero nada trivial, nada previsible y sobre todo nada inocente.

Fotografies de Josep Maria Montaner Fontarnau. Un llibre a tot color, en format de crònica periodística, amb espectaculars fotografies, que mostren el contrast de l'abans i el després dels elements que van quedar submergits.

Què tenen en comú Francesc Macià, Leo Messi, Miquel Martí i Pol, el bandoler Serrallonga, Jesús Moncada i un dels grans concertistes mundials de castanyoles? Quin mal final van tenir un bombarder rus, una fàbrica d'armes del segle XVIII, l'estació de tren de la Baells, un miner de Corçà, uns maquis del Berguedà o el pèrfid Comte d'Espanya?

La resposta cal buscar-la en indrets que oficialment ja no existeixen, perquè un dia un embassament els va esborrar del mapa, tot i que molts d'ells s'entossudeixen a emergir quan es produeixen episodis greus de sequera. Amb la construcció dels pantans catalans, des dels anys deu fins als noranta del segle XX, van quedar submergits o abandonats pobles sencers i molts elements patrimonials com molins, ponts medievals, camins ancestrals, masies seculars, monestirs, ermites, conreus, indústries, vies de comunicació... i amb ells històries, imatges, records i vivències personals que tornen a aflorar amb aquest llibre.

«De Sau a Susqueda, de poble a poble, de campanar a campanar, durant més de mig any hem palpat de molt a prop la cruesa de la sequera per poder explicar moltes de les històries oblidades que, paradoxalment, ha fet aflorar. Us volem fer partícips ara d'aquest nostre vertiginós i emocionant viatge a la Catalunya que un dia va quedar esborrada del mapa. Benvinguts a la Catalunya emergida.»

El llibre on descobriràs els secrets del lideratge i el llegat dels capitans i capitanes del FC Barcelona.

El llibre Capitans és molt més que una recopilació de dades i fets històrics del FC Barcelona. L'autor Guillem Balagué ens porta en un viatge emocionant a través dels perfils psicològics i els llegats dels capitans i capitanes del Barça. Analitzant els motius pels quals aquests jugadors i jugadores van ser escollits per portar el braçalet, aquest llibre aprofundeix en les habilitats de lideratge necessàries per guiar un equip cap a la victòria.

A través d'entrevistes exclusives amb alguns dels capitans més emblemàtics, Balagué ens dóna una visió única del seu compromís, caràcter, entrega i responsabilitat. Descobrim com van lluitar amb les dificultats i els conflictes, com van mantenir l'enfocament i la disciplina al camp, i com van deixar un llegat durador al club i als seus seguidors.

Els líders també tenen flaquejes, però la seva capacitat per superar-les és el que els fa grans.

Premio Sant Jordi 2023

El desig de ser feliç a qualsevol preu.

“Els optimistes ho veuen tot de color rosa i els pessimistes ho veuen tot negre. Entre els dos colors, vivim envoltats d’il·lusions, somnis, esperances, malentesos, enveges, trampes.” Amb aquestes paraules el narrador de Confeti ens avança la seva motivació per escriure: demostrar que gran part de l’existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d’espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar tota la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l’apassionava: les caricatures, les orquestres, les pel·lícules, els matrimonis amb dones guapes i joveníssimes, els chihuahues...

Amb una prosa elegant i enèrgica com el ball de Fred Astaire, tocada d’un humor fi, Jordi Puntí ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, de l’Havana a l’hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

La novel·la més ambiciosa de Carme Riera. El retrat d'una diva que amaga un secret ben íntim.

''Creu que hi ha vida després de la mort?'' Aquesta és la pregunta que el doctor Ripper li fa a Rose Barnes, encarregada de transcriure les vivències de la soprano Barbara Simpson, a la qual els metges van considerar clínicament morta en patir un infart. Per uns instants la cantant va accedir a un lloc fora del temps i l'espai, envoltada d'una claror serena, i  va tenir una sensació de plenitud i benestar. És això el que ens espera després? 

Barbara, però, tenia pendent aclarir un fets del passat i resoldre un misteri. Sembla, com en altres casos, que per aquest motiu va retornar a la vida. Les persones, a banda de records, deixem petjades profundes de la nostra existència tot i que els sentits, limitats, només captin una part mínima del que ens envolta.

La novel·la Una ombra blanca planteja totes aquestes qüestions i, en una recerca que conté múltiples històries i que abraça des dels anys seixanta fins als temps actuals, ens trasllada a diversos escenaris americans i mallorquins per explicar-nos el secret de Barbara Simpson.

 

Un recull de les frases més mítiques de les sèries catalanes que han marcat generacions

La granja, Nissaga de poder, Estació d'enllaç, Plats bruts, Oh! Europa... són sèries que formen part de la nostra història i que apel·len a la nostàlgia dels teleespectadors. En aquest llibre en trobareu moltes que us agradarà recordar: sèries d'aventures com Oliana Molls, d'època com Temps de silenci, la primera telenovel·la en català: Poble Nou, una de musical com I ara què, Xènia?, comèdies de situació que van marcar una època, com Teresina S. A., La memòria dels Cargols, Jet lag... En llegireu les trames, els personatges, les frases mítiques que van dir els uns o els altres. En descobrireu anècdotes, dades, seqüències i moments culminants.

Salut i peles!, deia el Brillant a La granja. Rosa, ens ha tocat la Lotto!, exclamava l'Antònio a Poble Nou. Els problemes són com les males herbes. S'han d'arrencar de soca-rel, sentenciava l'Eulàlia Montsolís a Nissaga de poder. I així fins a arribar a quaranta com a homenatge als quaranta anys de Televisió de Catalunya i a la seva aposta per les sèries de producció pròpia.

Jardí vora el mar són sis estius, una infinitat de plantes i una de les novel·les més belles que va escriure Mercè Rodoreda. La veu que hi parla és la del jardiner d'una casa rica d'estiueig que observa la vida que l'envolta: la del jardí i la dels amos de la casa, amb els amics de cada any, les festes extravagants, el servei podrit de xafarderies, els animals més o menys domèstics que els entretenen i uns nous veïns que remouran el passat i posaran en marxa tot un drama sentimental. Un clàssic de la literatura catalana, acompanyat d'un postfaci de Toni Sala.