Simfonia
Simfonia és un llibre autobiogràfic on es comparteixen experiències personals, testimoniatges i aprenentatges viscuts i adquirits. Tot un exercici de memòria i exploració vital que es relata seguint el fil conductor de la Simfonia número 2 de Gustav Mahler, Resurrecció, metàfora que entrellaça música i literatura per posar davant de l’escenari dels lectors una altra obra, en aquest cas el relat d’una vida plena de registres dramàtics, humorístics, espirituals, educatius, esportius, musicals, literaris i transcendents. Simfonia s’allunya una mica de les estructures literàries més tradicionals, traspua alguna aspiració filosòfica i abstraccions dels anhels més íntims, flirteja fins i tot amb la escatologia i acaba amb una resurrecció que comporta esperança i una valoració positiva del viscut i compartit. Simfonia és una invitació a trobar l’universal en l’individual, a fer un exercici d’empatia per intentar trobar el nostre lloc en un món que només pot ser viscut en companyia.«En la seva segona simfonia (1894), anomenada Resurrecció, Mahler va dissenyar un programa narratiu on, sobretot, es planteja les preguntes de la vida i de la mort tot provocant, en l’oient, la mobilització de voluntats, i ho fa amb situacions plenes d’humor i ironia. Fins i tot, s’hi atreveix a incloure manca de concordances i hi barreja corrents de pensament i tradició d’orígens molt diferents, per la qual cosa se la denomina, a vegades, simfonia sincrètica. (…) La lectura, l’escriptura, com la música, ens humanitzen. Les diferents arts possibiliten virtuts com la bondat i la saviesa, que esdevenen portes al diàleg, a la comprensió de l’altre, a les relacions humanes, a la compassió, a l’escolta, a l’empatia… La millor manera de vincular les emocions i l’aprenentatge és a partir dels relats, perquè aquests ens desperten les emocions. No pot haver-hi aprenentatge sense emoció. Doncs bé, el llibre, sabent les diferències grans que hi ha, sabent-me un aprenent, intenta servir-se d’aquesta segona simfonia de Mahler, Resurrecció, i l’explicació que el mateix autor va deixar escrita, per fer un text literari proper a un dietari testimonial no cronològic que representa la simfonia humana d’una vida ara compartida.»
Has añadido la cantidad máxima disponible.