¿Te gustaría subscribirte a la revista El Món d'Ahir? No te pierdas ningún número. Subscríbete aquí!El plany sarcàstic de Schiller resumeix la perplexitat, la sensació d’absoluta petitesa que els intel·lectuals de totes les èpoques han experimentat en acostar-se a la formidable fondària del llegat de la civilització grega. No hi ha hagut mai tanta desproporció entre un territori de dimensions reduïdes i un lapse de temps relativament curt i una exhibició tan enorme d’intel·ligència, talent i curiositat científica.Com explica Josep Maria Ganyet en un dels articles que conformen aquest monogràfic, no hi ha cap gran pregunta que els grecs no s’haguessin fet abans que nosaltres, i el seu enginy en la recerca de les respostes s’anticipa en segles —gairebé en mil·lennis— a totes les revolucions científiques posteriors. El seu és un desplegament intel·lectual que abasta totes les disciplines i totes les arts, i que es resumeix en una inesgotable curiositat, una dèria insubornable per entendre el món i la condició humana. Que un únic poble de la terra veiés brotar tants genis de forma simultània gairebé fa pensar en una intervenció divina, en una benedicció col·lectiva dels déus de l’Olimp.El llegat de l’antiga Grècia és també una magnífica excusa per parlar del món d’ahir i el món d’avui. Dominis i conceptes com democràcia, mitologia, tragèdia, comèdia, geometria, física, arquitectura i filosofia, que són font d’interès i de debat en els nostres dies, no es poden abordar de forma completa sense remuntar-nos als temps de Sòcrates, Plató, Pèricles, Fídies, Pitàgores, Euclides, Aspàsia, Safo i tantes altres figures il·lustres que donen nom a principis, lleis, mites i teoremes.El món de l’antiga Grècia és molt reculat, però és indestriable del nostre present. Per això ens resulta tan fascinant.
Has añadido la cantidad máxima disponible.