Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
.jpg?sw=770 "Tots els llibres de text que necessites en un clic")
.jpg?sw=770 "Tots els llibres de text que necessites en un clic")
Tintin
Avui -5% en Llibres
Aquesta segona part de l'aventura d'en Tintín a la lluna fou publicada el 1954. Com vàrem fer en la primera part Objectiu: la lluna, no explicarem tampoc l'argument d'aquesta obra perquè no perdin el plaer de la lectura directa d'aquests àlbums.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l'inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l'inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d'en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Aquesta és una obra mestra del còmic. Des de bon començament, els fets s'encadenen en un ritme trepidant: se sent l'esclat d'una explosió, esclata una tempesta, hi ha objectes que es fan a trossos, hi ha un tall de corrent i en Serafí Llantió apareix a la sèrie per primera vegada. Al llarg de tota la història no hi haurà pràcticament ni un punt mort. L'Hergé va voler fer els decorats el més precís possible. La història, que transcorre la major part a Suïssa, reflecteix també la guerra freda que en aquell temps tenia lloc entre els dos blocs estatals, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L'Afer Tornassol fou publicat el 1956.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Esta obra maestra del cómic, publicada en 1944, es la continuación de El secreto del Unicornio y relata la búsqueda del tesoro del pirata Rackham el Rojo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Aquesta aventura d'en Tintín tracta de la guerra entre les grans companyies petrolieres. Tot comença quan la gasolina adulterada envaeix el mercat. En Tintín viatja cap el país de Khemed, en el qual hi ha una lluita de poders, que enfronta l'emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun d'ells finançat per una companyia de petroli diferent. Entra a l'escena el terrible Abdalah, fill de l'emir. Hergé va inspirar-se per aquesta figura amb una fotografia del rei Faisal II, quan era un infant. Aquest àlbum ha passat per nombroses versions abans de trobar la seva forma definitiva. Va començar a aparèixer el 25 de setembre del 1939 a Le Petit Vingtième, després d'El ceptre d¿Ottokar, però va esclatar la guerra. El 9 de maig de 1940 les tropes alemanyes entren a Brussel·les i la publicació de Le Petit Vingtième es va interrompre acabant-se així la de Tintín al país de l'or negre. La història s'atura a la pàgina actual 26 de l'àlbum, que no serà continuada fins sis anys més tard en la revista Tintín.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l'any 1950, dinou anys abans de l'arribada de l'home a la lluna. No es tracta d'una obra de ciència-ficció, sinó d'una anticipació tan precisa com li fou possible a l'autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L'homme parmi les étoiles (L'home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l'equip. Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l'aprovació de l'autor del llibre L'astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història. Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Després de llegir als diaris la notícia d'un accident aeri a l'Himàlaia, Tintín té un somni en el qual el seu jove amic Tchang està ferit i mig enterrat a la neu i li demana ajut. A l'endemà s'assabenta pel diari que Tchang viatjava en l'avió sinistrat i que no s'han trobat supervivents. Però en Tintín té la certesa que el seu amic és viu i se'n va cap a Katmandú, amb l'objectiu d'organitzar una expedició de rescat. Aquesta obra coincideix amb una època de grans turbulències en la vida d'Hergé, i la seva creació va constituir per a ell una veritable teràpia, que el va ajudar a tirar endavant. Segons ens explica el mateix Hergé, per aquella època, travessava una autèntica crisi vital: sofria somnis i malsons gairebé sempre blancs, nevats, que es repetien una i altra vegada, fins el punt que l'autor va haver d'anar a un psiquiatre, el qual va aconsellar-li que deixés aquell treball que no era capaç d'acabar. Per sort, l'Hergé no ho va fer. No tan sols va acabar Tintin al Tibet, sinó que -segons l'opinió de molts- és una de les seves obres mestres. El color blanc també regna en gairebé tota l'obra, però ara no és com un malson sinó com una depuració. Aquí veiem Tintín en la seva versió més humana, molt preocupat pel seu amic desaparegut i que emprèn un llarg i perillós viatge seguint un somni en el qual l'ha vist amb vida. En aquesta obra, Hergé dóna curs a la seva fascinació per l'Orient i per els fenòmens paranormals, somnis premonitoris, telepaties, levitació, etc. L'Hergé va documentar-se molt a fons per realitzar aquesta obra. Segons ens informa ell mateix, per a la figura del yeti, tenia la llista de totes les persones dignes de crèdit que l'havien vist, amb una descripció molt precisa de la seva forma de vida, i la fotografia de les seves petjades. Hergé va conèixer el vencedor de l'Anapurna, Maurice Herzog, el qual també havia vist les petjades i les hi va descriure, indicant que no eren les de cap ós sinó les d'algun bípede que s'aturava al peu d'una muntanya rocosa.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Hergé recibió el encargo de hacer viajar a Tintín al Congo, entonces colonia de Bélgica, y es un excelente documento para ver cómo imaginaban los europeos de la época la vida en África, pese a caer en desgracia a partir de los años 50.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s'assabenta d'una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d'envair-los. La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d'agost de 1938 al 10 d'agost de l'any següent Els signes que aleshores anunciaven l'esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l'ajut d'un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia. L'any 1947 va ser reeditada en color.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Aquesta vegada en Tintín se'n va cap a Escòcia seguint la pista d'uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l'illa Negra, així com també el seu misteriós monstre. L'illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d'abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d'aquest mateix 1938 l'editorial Casterman, va publicar l'àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L'any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l'editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l'encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L'illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l'edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l'any 1923.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l'or negre. El desastre bèlic s'estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel·les, i un cop allí, Hergé s'assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir -periòdic llavors controlat per l'invasor- amb la tasca de crear un suplement infantil a l'estil de Le Petit Vingtième. El 17 d'octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure's obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Tintín viaja a América del Norte, donde se enfrenta al temible sindicato de gángsteres de Chicago, entre ellos el famosísimo Al Capone. La idea inicial de Hergé era construir su relato alrededor del pueblo indio Piel Roja que siempre le había fascinado, pero luego quiso también mostrar lo máximo posible de América: los desiertos y las praderas, las industrias modernas y las grandes ciudades, la prohibición del alcohol, los gángsteres, los cow-boys y la expoliación de los indios pieles rojas, denunciando cómo fueron expulsados de sus tierras al encontrarse allí petróleo. Tintín en América empezó a publicarse el 3 de septiembre de 1931 en Le Petit Vingtième, a razón de dos planchas por semana, donde se editaría durante un año. Como en el caso de Tintín en el Congo, la versión en color del álbum fue realizada en 1945, beneficiándose de los progresos que la práctica y la experiencia de estos años habían dado a Hergé, alcanzando ya una gran maestría y dominio en el lenguaje del relato visual, donde las imágenes narran por sí mismas, sin esperar a que el texto se encargue de hacerlo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Tintín viajará esta vez a la milenaria China. En Shangai descubre el origen de un poderoso veneno que hace enloquecer. Se enfrenta con una terrible banda de traficantes de opio y con unos agentes japoneses que hasta el final del libro mantienen el suspense del lector. Al finalizar Los cigarros del faraón, Hergé había anunciado en Le Petit Vingtième que Tintín iba a proseguir su viaje hacia Extremo Oriente. Entonces recibió una carta del Padre Gosset, capellán de los estudiantes chinos en la Universidad de Lovaina, que le aconsejó documentarse bien sobre China y su cultura y le presentó a Tchang Tchong-Jen, joven chino estudiante de arte en la Academia de Bellas Artes de Lovaina. Enseguida simpatizaron y se hicieron grandes amigos. (Podemos reconocerlo en el personaje Tchang, el chico chino amigo de Tintín). A traves largas conversaciones con Tchang, Hergé pudo adentrarse en el conocimiento de la cultura de China, alejándose de los tópicos sobre los chinos que tenían los europeos, absolutamente alejados de la realidad. La amistad con Tchang duraría toda la vida, tanto en la ficción como en la realidad. Este es el primer álbum que Hergé asumiría plenamente, y a partir de aquí se documentó siempre en profundidad sobre los países a donde tenía que viajar Tintín.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Cuando Tintín recoge una cartera olvidada en un banco no puede imaginarse que ello le va a llevar al país de Syldavia, situado en el centro de los Balcanes. Allí se entera de que hay una conspiración para robar el cetro del rey, Muskar XII, sin el cual este no puede seguir reinando. Y su país vecino, Borduria, tiene claras intenciones de invasión. La trama está claramente influida por la época. La historia se publicó en Le Petit Vingtième del 4 de agosto de 1938 al 10 de agosto del año siguiente. Los signos que anunciaban la Segunda Guerra Mundial eran numerosos y la Alemania de Hitler preparaba la invasión de Austria, que quedó anexionada convirtiéndose en una provincia más del tercer Reich. Vemos en El cetro de Ottokar como Borduria intenta anexionarse al país de Syldavia, con la ayuda de un tal Musstler, (cuyo nombre es una composición de Hitler y Mussolini). Los bordurios pueden identificarse con los nazis en muchísimos aspectos: los nombres, los uniformes, los aviones y por su táctica de infiltración en Syldavia. En el año 1947 el álbum fue rediseñado a color.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Tintín compra en el mercado viejo la maqueta de un galeón antiguo. Resulta ser una réplica del navío que gobernaba el antepasado del capitán Haddock, el caballero de Hadoque, que luchó contra el pirata Rackham el Rojo, que transportaba en su barco un gran tesoro que permanece escondido desde hace siglos. Esta historia empezó a publicarse en Le Soir el 11 de junio de 1942, en plena época de ocupación de Bélgica y fue uno de los álbumes preferidos de Hergé. Para realizar el diseño del Unicornio, Hergé se basó en una precisa documentación de navíos del siglo XVII, en el museo de la Marina de París
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Esta obra maestra del cómic, publicada en 1944, es la continuación de El secreto del Unicornio'' y relata la búsqueda del tesoro del pirata Rackham el Rojo. Entra en escena el profesor Tornasol, el entrañable científico inventor sabio y despistado, al que luego volveremos a encontrar en las siguientes aventuras de Tintín, y que pasará a ser uno de sus buenos amigos.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Esta segunda entrega de la aventura lunar de Tintín fue publicada en 1954. Como en la primera parte, Objetivo: la Luna, no explicamos aquí el argumento, para no estropearles el placer a los que lean estos álbumes por primera vez.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Esta es una obra maestra del cómic. Preferimos no explicar aquí la trama de la historia, para que el que la lea por primera vez, pueda disfrutarla totalmente. Desde el principio, los sucesos se encadenan a un ritmo trepidante: se oye una explosión, estalla una tormenta, objetos que se rompen, se corta la luz y Serafín Latón llega por primera vez a la serie. En toda la historia no habrá prácticamente ningún tiempo muerto. Para la creación de los decorados, Hergé quiso ser lo más preciso posible. La historia, que transcurre en su mayor parte en Suiza refleja la guerra fría que pasaba momentos muy tensos entre los dos bloques, representados en la rivalidad entre Borduria y Syldavia. El Asunto Tornasol fue publicado en 1956.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Los seguidores de las aventuras de Tintín tuvieron que esperar ocho años después de Vuelo 714 para Sydney, para poder leer Tintín y los Pícaros, que comenzó a aparecer en el año 1976. Hergé ahora solo trabajaba por placer, y no tenía ninguna prisa. La idea tardó en tomar forma. Tenía claro el entorno: América del Sur. Para la historia se inspiró un poco en el asunto de Regis Debré y los Tupamaros. Pero estos sucesos no son más que el cuadro de la aventura. Volvemos a ir a la imaginaria república de San Teodoros, (ver La oreja rota), donde dos generales aspirantes a dictador se hacen una guerra continua para alcanzar el poder. Reencontramos al inefable general Alcazar (ver La oreja rota, Las siete bolas de cristal), al coronel Sponsz (El asunto Tornasol), ahora bajo el nombre de Esponja, que ha sido enviado por Borduria para respaldar al general Tapioca, y al explorador Ridgewell (ver La oreja rota). Serafín Latón también anda por ahí con su apabullante personalidad, presidiendo al grupo de los alegres Turulones, y también encontramos a la ''encantadora'' esposa de Tapioca: la terrible Peggy. Llama la atención en este álbum es que Tintín va con tejanos, conduce una moto llevando un casco con el signo hippie de la paz y hace yoga.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
En esta aventura, Tintín parte al centro de África, para realizar un reportaje. Allí le esperan peligrosas aventuras, pues sus enemigos le persiguen para matarle. Al volver Tintín de su viaje a Rusia relatado en Tintín en el país de los Soviets, Hergé recibe el encargo de hacer viajar a Tintín al Congo, entonces colonia de Bélgica. Este álbum es un documento excelente para ver cómo imaginaban los europeos de la época a África y a los africanos. La historia comenzó a publicarse el 5 de junio de 1930 en Le Petit Vingtième (Ver Biografía de Hergé). En 1946, Hergé redibujó totalmente el álbum para pasarlo a color y reducir sus 110 planchas de origen a las 62 páginas que tendrían los álbumes en lo sucesivo. En esta nueva versión a color introdujo numerosas modificaciones, suavizando un poco los tintes colonialistas. A pesar de ello, Tintín en el Congo cayó en desgracia a partir de los años 50, y se hizo bastante difícil de encontrar. Era el conflictivo momento de la descolonización, y el álbum no era particularmente muy oportuno. Pero curiosamente fue en una revista del Zaire donde reapareció por primera vez la historia, acabando con la cuarentena de Tintín en el Congo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
En Tintín va de viatge en un creuer cap a l'Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l'acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l'Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l'Índia, on s'allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira. Els cigars del Faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l'època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
Tintín y el Capitán Haddock acompañados de Milú han viajado hasta Perú en busca del profesor Tornasol, que ha sido raptado por ponerse la pulsera de la momia inca Rascar Capac.
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Avui -5% en Llibres
En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l'Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar. En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l'encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel·lent per veure de quina manera s' imaginaven l'Àfrica i els africans els europeus de l'època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d'Hergé.) El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l'origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d'aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d'ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l'àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
Has afegit la quantitat màxima disponible.