Aún no tienes productos en tu cesta
.jpg?sw=770 "¡Todos los libros de texto que necesitas en un clic!")
.jpg?sw=770 "¡Todos los libros de texto que necesitas en un clic!")
Libros de Tintín
Hoy -5% en Libros
Aquesta obra mestra del còmic, publicada l'any 1944, és la continuació d'El secret de l'Unicorni, i en ella es narra la recerca del tresor del pirata Rackham el Roig. Entra en escena el professor Silvestre Tornassol, l'entranyable científic, inventor savi i despistat, a qui tornarem a trobar en les aventures que seguiran d'en Tintín, de qui es farà un bon amic.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
En Tintín aquesta vegada viatjarà cap a la misteriosa Xina. A Xangai descobreix l'origen d'un poderós verí que fa embogir. Allí s'enfronta a una banda terrible de traficants d'opi així com també a uns agents japonesos que fins que el llibre s'acaba mantenen el lector en suspens. Quan va acabar Els cigars del Faraó, Hergé ja havia anunciat a Le Petit Vingtième que en Tintín es disposava a seguir el seu viatge cap a l'Extrem Orient. Llavors va rebre una carta del Pare Gosset, capellà dels estudiants xinesos de la Universitat de Lovaina, en la qual l'aconsellava que s'informés bé sobre la Xina i la seva cultura i li va presentar el jove xinès Txang-Txong-Jen, estudiant d'art a l'Acadèmia de Belles Arts de Lovaina. De seguida varen simpatitzar i es feren grans amics. (Podem reconèixer el jove Txang en el noi xinès amic de Tintín.) Gràcies a les llargues converses amb en Txang, Hergé va poder endinsar-se en el coneixement de la cultura de la Xina, fugint dels tòpics sobre els xinesos que llavors tenien els europeus, absolutament lluny de la realitat. L'amistat amb en Txang duraria tota la vida, tant en la ficció com en la vida real. Aquest és el primer àlbum que Hergé assumiria del tot, i a partir del qual sempre es va documentar profundament sobre els països on en Tintín havia de viatjar
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
El tràfic d'esclaus i d'armes són l'eix de l'argument d'aquesta aventura en la qual, com gairebé sempre, en Tintín i el capità Haddock s'hi veuen involucrats per una sèrie de casualitats. Aquest àlbum és una mena de continuació de Tintín al país de l'or negre, i hi ressorgeixen un gran nombre de personatges que havien sortit en episodis anteriors. L'Emir Ben Kalishn Ezab, amb grans dificultats al seu país, envia al seu fillet, el terrible Abdallah, cap a Moulinsart. Tintín i el capità fugen de les seves bretolades, deixant-lo en mans del sofert Nèstor i s'en van cap a Khemed, per tractar d'ajudar l'Emir.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
La diva Castafiore anuncia la seva arribada a Moulinsart i el capità Haddock vol fugir d'allí i anar-se'n de viatge, però en baixar l'escala, ensopega amb un graó espatllat, que encara no han vingut a arreglar, i cau trencant-se els lligaments de la cama. Llavors comença a circular el rumor que hi ha una relació sentimental entre la cantant i el vell ''llop de mar'' i comencen a arribar paparazzis. I les joies de la diva desapareixen... En aquest àlbum no hi ha viatges ni grans aventures, i aquí veurem la gràcia que té l'Hergé per fer interessant la intriga. Tota l'acció passa a Moulinsart, dins el castell, pels seus jardins i voltants. Segons el mateix Hergé ens explica: ''En començar aquest àlbum, la meva intenció també era la de simplificar les coses, la d'entrenar-me a narrar, aquesta vegada, una història en la qual no passés res, sense haver de recórrer a l'exotisme. Simplement, volia veure si era capaç de mantenir el lector en suspens fins a la fi de la història''.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s'assabenta d'una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d'envair-los. La trama està clarament influïda per l'època. La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d'agost de 1938 al 10 d'agost de l'any següent Els signes que aleshores anunciaven l'esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L'Alemanya de Hitler preparava la invasió d'Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d'Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l'ajut d'un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d'infiltració a Sildàvia. L'any 1947 va ser reeditada en color.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Aquesta vegada en Tintín se'n va cap a Escòcia seguint la pista d'uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l'illa Negra, així com també el seu misteriós monstre. L'illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d'abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d'aquest mateix 1938 l'editorial Casterman, va publicar l'àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L'any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l'editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col·laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l'encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L'illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l'edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l'any 1923.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Tot seguint la pista d'una misteriosa llauna de cranc, en Tintín cau presoner dins d'un vaixell d'una banda de malfactors traficants d'opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capità Haddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició a l'alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com a en Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació del capità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia del desert El 10 de maig de l'any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, la qual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l'or negre. El desastre bèlic s'estén per tot el país. Hergé, amb la seva filla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d'allí van cap a l'Auvergne, a casa d'uns amics, a l'expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel·les, i un cop allí, Hergé s'assabenta que Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le Petit Vingtième també havia desaparegut. El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir -periòdic llavors controlat per l'invasor- amb la tasca de crear un suplement infantil a l'estil de Le Petit Vingtième. El 17 d'octubre de 1940, va sortir al carrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicació tenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures de Tintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines fins que el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El cranc de les pinces d'or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de la narració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que en veure's obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatre dibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractava únicament de fer que el lector posés atenció fins el final de la pàgina, sinó que ara calia retenir-li l'atenció al final de cada línia, pràcticament a cada moment. L'obra es va publicar com un volum, l'any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Tintín viaja a América del Norte, donde se enfrenta al temible sindicato de gángsteres de Chicago, entre ellos el famosísimo Al Capone. La idea inicial de Hergé era construir su relato alrededor del pueblo indio Piel Roja que siempre le había fascinado, pero luego quiso también mostrar lo máximo posible de América: los desiertos y las praderas, las industrias modernas y las grandes ciudades, la prohibición del alcohol, los gángsteres, los cow-boys y la expoliación de los indios pieles rojas, denunciando cómo fueron expulsados de sus tierras al encontrarse allí petróleo. Tintín en América empezó a publicarse el 3 de septiembre de 1931 en Le Petit Vingtième, a razón de dos planchas por semana, donde se editaría durante un año. Como en el caso de Tintín en el Congo, la versión en color del álbum fue realizada en 1945, beneficiándose de los progresos que la práctica y la experiencia de estos años habían dado a Hergé, alcanzando ya una gran maestría y dominio en el lenguaje del relato visual, donde las imágenes narran por sí mismas, sin esperar a que el texto se encargue de hacerlo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Tintín viajará esta vez a la milenaria China. En Shangai descubre el origen de un poderoso veneno que hace enloquecer. Se enfrenta con una terrible banda de traficantes de opio y con unos agentes japoneses que hasta el final del libro mantienen el suspense del lector. Al finalizar Los cigarros del faraón, Hergé había anunciado en Le Petit Vingtième que Tintín iba a proseguir su viaje hacia Extremo Oriente. Entonces recibió una carta del Padre Gosset, capellán de los estudiantes chinos en la Universidad de Lovaina, que le aconsejó documentarse bien sobre China y su cultura y le presentó a Tchang Tchong-Jen, joven chino estudiante de arte en la Academia de Bellas Artes de Lovaina. Enseguida simpatizaron y se hicieron grandes amigos. (Podemos reconocerlo en el personaje Tchang, el chico chino amigo de Tintín). A traves largas conversaciones con Tchang, Hergé pudo adentrarse en el conocimiento de la cultura de China, alejándose de los tópicos sobre los chinos que tenían los europeos, absolutamente alejados de la realidad. La amistad con Tchang duraría toda la vida, tanto en la ficción como en la realidad. Este es el primer álbum que Hergé asumiría plenamente, y a partir de aquí se documentó siempre en profundidad sobre los países a donde tenía que viajar Tintín.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Cuando Tintín recoge una cartera olvidada en un banco no puede imaginarse que ello le va a llevar al país de Syldavia, situado en el centro de los Balcanes. Allí se entera de que hay una conspiración para robar el cetro del rey, Muskar XII, sin el cual este no puede seguir reinando. Y su país vecino, Borduria, tiene claras intenciones de invasión. La trama está claramente influida por la época. La historia se publicó en Le Petit Vingtième del 4 de agosto de 1938 al 10 de agosto del año siguiente. Los signos que anunciaban la Segunda Guerra Mundial eran numerosos y la Alemania de Hitler preparaba la invasión de Austria, que quedó anexionada convirtiéndose en una provincia más del tercer Reich. Vemos en El cetro de Ottokar como Borduria intenta anexionarse al país de Syldavia, con la ayuda de un tal Musstler, (cuyo nombre es una composición de Hitler y Mussolini). Los bordurios pueden identificarse con los nazis en muchísimos aspectos: los nombres, los uniformes, los aviones y por su táctica de infiltración en Syldavia. En el año 1947 el álbum fue rediseñado a color.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Tintín compra en el mercado viejo la maqueta de un galeón antiguo. Resulta ser una réplica del navío que gobernaba el antepasado del capitán Haddock, el caballero de Hadoque, que luchó contra el pirata Rackham el Rojo, que transportaba en su barco un gran tesoro que permanece escondido desde hace siglos. Esta historia empezó a publicarse en Le Soir el 11 de junio de 1942, en plena época de ocupación de Bélgica y fue uno de los álbumes preferidos de Hergé. Para realizar el diseño del Unicornio, Hergé se basó en una precisa documentación de navíos del siglo XVII, en el museo de la Marina de París
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Esta obra maestra del cómic, publicada en 1944, es la continuación de El secreto del Unicornio'' y relata la búsqueda del tesoro del pirata Rackham el Rojo. Entra en escena el profesor Tornasol, el entrañable científico inventor sabio y despistado, al que luego volveremos a encontrar en las siguientes aventuras de Tintín, y que pasará a ser uno de sus buenos amigos.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Esta segunda entrega de la aventura lunar de Tintín fue publicada en 1954. Como en la primera parte, Objetivo: la Luna, no explicamos aquí el argumento, para no estropearles el placer a los que lean estos álbumes por primera vez.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Esta es una obra maestra del cómic. Preferimos no explicar aquí la trama de la historia, para que el que la lea por primera vez, pueda disfrutarla totalmente. Desde el principio, los sucesos se encadenan a un ritmo trepidante: se oye una explosión, estalla una tormenta, objetos que se rompen, se corta la luz y Serafín Latón llega por primera vez a la serie. En toda la historia no habrá prácticamente ningún tiempo muerto. Para la creación de los decorados, Hergé quiso ser lo más preciso posible. La historia, que transcurre en su mayor parte en Suiza refleja la guerra fría que pasaba momentos muy tensos entre los dos bloques, representados en la rivalidad entre Borduria y Syldavia. El Asunto Tornasol fue publicado en 1956.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
Los seguidores de las aventuras de Tintín tuvieron que esperar ocho años después de Vuelo 714 para Sydney, para poder leer Tintín y los Pícaros, que comenzó a aparecer en el año 1976. Hergé ahora solo trabajaba por placer, y no tenía ninguna prisa. La idea tardó en tomar forma. Tenía claro el entorno: América del Sur. Para la historia se inspiró un poco en el asunto de Regis Debré y los Tupamaros. Pero estos sucesos no son más que el cuadro de la aventura. Volvemos a ir a la imaginaria república de San Teodoros, (ver La oreja rota), donde dos generales aspirantes a dictador se hacen una guerra continua para alcanzar el poder. Reencontramos al inefable general Alcazar (ver La oreja rota, Las siete bolas de cristal), al coronel Sponsz (El asunto Tornasol), ahora bajo el nombre de Esponja, que ha sido enviado por Borduria para respaldar al general Tapioca, y al explorador Ridgewell (ver La oreja rota). Serafín Latón también anda por ahí con su apabullante personalidad, presidiendo al grupo de los alegres Turulones, y también encontramos a la ''encantadora'' esposa de Tapioca: la terrible Peggy. Llama la atención en este álbum es que Tintín va con tejanos, conduce una moto llevando un casco con el signo hippie de la paz y hace yoga.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
En esta aventura, Tintín parte al centro de África, para realizar un reportaje. Allí le esperan peligrosas aventuras, pues sus enemigos le persiguen para matarle. Al volver Tintín de su viaje a Rusia relatado en Tintín en el país de los Soviets, Hergé recibe el encargo de hacer viajar a Tintín al Congo, entonces colonia de Bélgica. Este álbum es un documento excelente para ver cómo imaginaban los europeos de la época a África y a los africanos. La historia comenzó a publicarse el 5 de junio de 1930 en Le Petit Vingtième (Ver Biografía de Hergé). En 1946, Hergé redibujó totalmente el álbum para pasarlo a color y reducir sus 110 planchas de origen a las 62 páginas que tendrían los álbumes en lo sucesivo. En esta nueva versión a color introdujo numerosas modificaciones, suavizando un poco los tintes colonialistas. A pesar de ello, Tintín en el Congo cayó en desgracia a partir de los años 50, y se hizo bastante difícil de encontrar. Era el conflictivo momento de la descolonización, y el álbum no era particularmente muy oportuno. Pero curiosamente fue en una revista del Zaire donde reapareció por primera vez la historia, acabando con la cuarentena de Tintín en el Congo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
En Tintín va de viatge en un creuer cap a l'Extrem Orient. A bord coneix un estrany egiptòleg, en Filemó Sicló, el qual viatja per cercar la tomba del faraó egipci Kih-Oskh. En Tintín l'acompanyarà fins a la tomba, i un cop allí descobreix els misteriosos cigars que amaguen alguna cosa més que tabac. Llavors és quan és segrestat i abandonat a la mar, però es salva i desembarca a l'Aràbia. Després de passar per nombroses peripècies va a parar a l'Índia, on s'allotja a casa del Maharajà de Rawhapurtalàh. Aquí apareixeran personatges que després trobarem en altres aventures, com els inefables policies Dupond i Dupont, el malvat Rastapopoulos i el peculiar Oliveira da Figueira. Els cigars del Faraó començaren a publicar-se a Le Petit Vingtième el 8 de desembre del 1932. Era l'època en la qual corria la noticia sobre la maledicció de la tomba de Tutankamon, que omplia moltes pàgines dels diaris sensacionalistes. Aquest tema va interessar a Hergé fins el punt de que uns anys més tard, el va tornar a plantejar en el llibre Les set boles de cristall.
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Hoy -5% en Libros
En aquesta aventura, en Tintín ha de realitzar un reportatge al centre de l'Àfrica. Allí viurà perilloses aventures, ja que els seus enemics el volen matar. En tornar el Tintín del seu viatge a Rússia, com està relatat a Tintín al país dels soviets, Hergé va rebre l'encàrrec de fer viatjar en Tintín cap el Congo, que llavors era una colònia belga. Aquest àlbum és excel·lent per veure de quina manera s' imaginaven l'Àfrica i els africans els europeus de l'època. La història es va començar a publicar el 5 de juny del 1930 a Le Petit Vingtième. (Vegeu la biografia d'Hergé.) El 1946, Hergé va tornar a dibuixar totalment l'àlbum per passar-lo a color i reduir les 110 planxes que tenia a l'origen en les 62 pàgines que tindrien els àlbums a partir d'aleshores. En aquesta nova versió en color va introduir-hi moltes modificacions, suavitzant especialment una mica el caire colonialista. Malgrat això, Tintín al Congo va caure en desgràcia d'ençà dels anys 50 i era força difícil de trobar. De fet, eren els temps difícils del moment de la descolonització i l'àlbum no resultava particularment oportú. Amb tot, curiosament, fou una revista del Zaire la que per primera vegada va fer reaparèixer la història i així es va acabar la quarantena de Tintín al Congo.
Has añadido la cantidad máxima disponible.