Revistas Abacus

Revista L'Avenç 503

Aavv

El número de retorn de L’AVENÇ està dedicat al diàleg entre el passat i el futur, amb la convicció que cal analitzar d’on venim per encarar els reptes que s’acosten. Joaquim Nadal recorda Josep Fontana a la secció Bitllets, amb un homenatge a la veu i la mirada distintives de l'historiador. Tornem, també, amb un doble avançament editorial: el poema «bucarest» d'Eduard Olesti i les primeres pàgines de Passejades nocturnes, de Charles Dickens, una de les novetats tardorenques d'Els Llibres de L'Avenç. L’historiador Peter Burke rememora els seus inicis en la disciplina a l’entrevista del mes, la traducció d’una conversa amb el periodista Mariano Schuster. Els focus exploren les eines per pensar la història moderna i contemporània, amb la passejada de la investigadora Anne-Marie Thiesse pels orígens de les identitats nacionals a Europa, i les reflexions de l’historiador Fernando Hernández Sánchez a propòsit dels marcs temporals de la disciplina. Pel que fa a les ressenyes culturals, Martí Gallén elogia el «tour de force» de l’actor Joan Carreras com a un Ricard III ben particular, i Imma Merino analitza un altre retorn, el del director Víctor Erice, conegut pel film El espíritu de la colmena (1973). Un fotograma d’aquesta pel·lícula protagonitza la portada, on també hi llueix la nova capçalera de L’AVENÇ. Joan Todó explora la lectura fragmentària i suggeridora i Antoni Pizà reflexiona sobre els usos de la música tradicional durant el primer franquisme. Jordi Puntí tanca el número amb un tomb per la nostàlgia pròpia i les que són possibles al món contemporani.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.

Aavv

Te gustaría subscribirte a la revista El Món d'Ahir? No te pierdas ningún número. Subscríbete aquí!En aquest número, El Món d’Ahir contempla l’amor des de tots els angles possibles, i fent una mirada a èpoques diverses, per buscar-hi allò que té de permanent i allò que ha mutat pels canvis socials i culturals. La recerca de l’amor és també la recerca de l’imprevist, del que escapa a la raó mundana en una ciència com la Història, feta de causes i efectes, de dades i d’estadístiques, la sola existència d’aquest factor discordant, arravatat, indomable, resulta inevitablement atractiu per a l’investigador.
Precio socio 19,00€
20,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.

Aavv

Es la primera vez que Granta propone una reunión de los mejores narradores jóvenes procedentes de una lengua distinta a la inglesa. Entre los escritores seleccionados en estas páginas hay varios conocidos y reconocidos, y otros que lo son menos. El conjunto de jóvenes narradores propuesto por esta conspiración de lectores desde Granta busca refrendar un pacto de reconocimiento previo, de señas de identidad con otros lectores, que en diez años podrán corroborar la vigencia de este arsenal de referencias consensuadas, como en otras selecciones anteriores: cuánto hemos acertado, cuántos narradores nos siguen leyendo, cuántos permanecen y duran. ANDRÉS BARBA (ESPAÑA), OLIVERIO COELHO (ARGENTINA), FEDERICO FALCO 8ARGENTINA), PABLO GUTIÉRREZ (ESPAÑA), RODRIGO HASBÚN (BOLIVIA), SÒNIA HERNÁNDEZ (ESPAÑA), CARLOS LABBÉ (CHILE), JAVIER MONTES (ESPAÑA), ELVIRA NAVARRO (ESPAÑA), MATÍAS NÉSPOLO (ARGENTINA), ANDRÉS NEUMAN (ARGENTINA), ALBERTO OLMOS (ESPAÑA), POLA OLOIXARACH (ARGENTINA), ANTONIO ORTUÑO (ESPAÑA), PATRICIO PRON (ARGENTINA), LUCÍA PUEZNO (ARGENTINA), ANDRÉS RESSIA COLINO (URUGUAY), SANTIAGO RONCAGLIOLO (PERÚ), SAMANTA SCHWEBLIN (ARGENTINA), ANDRÉS FELIPE SOLANO (COLOMBIA), CARLOS YUSHIMITO (PERÚ) Y ALEJANDRO ZAMBRA (CHILE).
16,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.

Aavv

Revista La Maleta de Portbou 61
Precio socio 9,50€
10,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.

Aavv

Revista La Maleta de Portbou 64
Precio socio 9,50€
10,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista L'Avenç 515

Aavv

Al primer número de l’any, hi ressonen les veus d’activistes, creadores, pioneres. Sentim les de les dones de les Amazònies, als Bitllets i als Focus, de la mà de la periodista Eliane Brum i de l’antropòloga Karen Shiratori. Celebrem la literatura compartida amb Mireia Capdevila i els clubs de lectura, antídot i refugi de la pressa, i els versos d’Antoni Clapés llegits per Víctor Sunyol. Estrenem la sèrie literària d’enguany, “La memòria de la terra”, amb el relat de Miquel Àngel Llauger. Publiquem la conversa entre els escriptors Berta Piñán i Jaume Subirana, sobre la riquesa de les llengües i el diàleg entre cultures, i l’avançament editorial de L’Espoli General. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978), de Neus Moran Gimeno, que L'Avenç publica aquest gener. Traduïm un article de Gazelle Mba sobre la literatura de Jamaica Kincaid. Obrim els miradors amb l’art de Pere Noguera, a la coberta per anunciar la sèrie literària que encetem, i Susanna Portell visita Miró i Matisse, un joc de colors, textures i punts de vista. Les veus de la natura i de la ciutat ens arriben amb la poesia d’Alice Oswald amb Melcion Mateu, i d’Adrià Targa, amb Jaume Coll. Joan Todó investiga el ‘jo’ de Vicenç Pagès Jordà, i Genís Barnosell, la mirada històrica per desxifrar el present. Martí Gallén reivindica els fantasmes teatrals de Víctor Català i Jordi Puntí, les obres de Daniel Pennac.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.

Aavv

Número 66 de la revista La maleta de Portbou, correspondiente a los meses de Septiembre y Octubre de 2024.
Precio socio 9,50€
10,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista L'Avenç 512

Aavv

Amb el número d’aquest octubre, defugim els ‘llocs comuns' i els discursos monolítics de la memòria. En plena censura a Veneçuela, Carles Torner es dirigeix a l’escriptora i periodista Alicia Quiñones. Als Billets, Jordi Mir reivindica el dret a l’habitatge amb el record de lluites passades, i Albert Fabà repassa la història del ‘Procés’. Els resilients cactus poblen les pàgines de Trabal, Salvà i Rodoreda als relats de Julià Guillamon. Descobrim com llibres, rumors i cançons atien revoltes amb l’historiador Robert Darnton, entrevistat per Mariano Schuster. Posem el ‘Focus’ en els debats memorialístics: Gemma Domènech Casadevall i Eduard Caballé Colom (ICRPC-CERCA) segueixen el rastre de l’espoli i les cessions franquistes a Catalunya, i María García Alonso exposa els conflictes de la monumentalització.Als Miradors, Susanna Portell visita els renovats museus de Lleida i de Vilanova i la Geltrú, Marc Arnal torna a la Guerra Freda amb El radar americà i Elisabet Riera cerca hereus del Manifest surrealista cent anys després. Joan Todó certifica que, també en política nord-americana, la realitat supera la ficció, i Martí Gallén visita Broadway. Valèria Gaillard navega per la introspecció stendhaliana, Genís Barnosell radiografia la primera gran vaga de la CNT i Jordi Puntí imagina l’última pàgina de L’Avenç.A més, al monogràfic Empremtes de la Barcelona d’ahir, Ana Sánchez captura racons de la capital catalana marcats per set creadors al llarg del segle passat.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista L'Avenç 509

Aavv

El número de juny de L’AVENÇ revisita les fronteres de la identitat. Xènia Dyakonova tradueix els versos del nord-americà David Ferry, l’editor Jordi Puig escriu a l’alter ego de Julià de Jòdar i Julià Guillamon troba els Cactus al terreny de joc. Simona Škrabec entrevista l’antropòleg Andrés Fábregas Puig, estudiós de l’aculturació dels indígenes a Mèxic.Doble mirada al conflicte de l’Orient Mitjà amb l’avançament literari d’Un detall menor d’Adania Shibli (Navona, 2024), i el Focus d’Eduard Soler, una guia per comprendre l’auge de la violència a Gaza. Grégory Tuban investiga el llegat artístic dels exiliats republicans espanyols a França, encara present als memorials. A l’Espais i memòria, Ignasi Prat Altimira retrata les finques del poder al Vallès Oriental. Als Miradors, Joaquim Borràs Gómez i Enric Cobo Barri presenten el congrés internacional d’arxius que Barcelona acollirà el 2025. Jaume Coll llegeix la poesia d'Enric Casasses i Joan Todó, la de Vicent Andrés Estellés. Martí Gallén reflexiona sobre el ''nou realisme'' de Bruckner després de veure Els criminals (TNC). Imma Merino aborda la “cultura de la violació” al cinema, i Genís Barnosell, el tàndem d’imperialisme i virilitat. Susanna Portell, l’art de Tàpies (i de Chiharu Shiota), i Jordi Puntí recorda els hipnòtics ulls de Paul Auster.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista L'Avenç 506

Aavv

El número de març de L’AVENÇ posa en valor la preservació de la cultura, amb una coberta que anuncia l’avançament editorial de L’art ensangonat. Saquejats i saquejadors durant el Tercer Reich (L’Avenç, 2024), a l’interior. Destaquem l’exposició “Dues pedres, paisatges persistents”, al Palau Robert. Carles Torner escriu a Mahvash Sàbet i José E. Muratti Toro reflexiona sobre el film apocalíptic de Netflix produït pels Obama. Julià Guillamon investiga la relació de Manuel Brunet amb els cactus, i la professora Mercè Picornell parla de literatura catalana i patrimoni cultural a l’entrevista. Als Focus, Giovanni Albertocchi celebra La consciència de Zeno, Lourdes Toledo reporta “l’estat d’alerta” del País Valencià, i Bashkim Shehu dissecciona racismes. Recordem els mots de Salvador Puig Antich en l’aniversari de la seva mort amb Ana Sánchez. Encara als Miradors, literatura amb Valèria Gaillard i Joan Todó, i la ressenya de Genís Barnosell d’Europa, de Timothy Garton Ash. Per tancar el número, Jordi Puntí s’escapa de l’odissea de la IA.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista L'Avenç 516

Aavv

Amb el número de febrer, adoptem una mirada de càmera com la de Pau Barceló, en coberta i a l’“Espais i memòria”. Al punt de mira del 516, el llegat de fotografies i pintura, la petjada de l’aigua, les subtileses de versos i traduccions… Melcion Mateu recorda el poeta Ramon Guillem, i des de l’Associació Cultural Helios Gómez, la memòria dels oprimits a la Capella gitana de la Model, que enguany es restaurarà. Teresa Ibars evoca les terres lleidatanes al relat, i avancem algunes pàgines de Diguem que la traducció és art (Sawako Nakayasu i Dolors Udina, Raig Verd). Als Focus, estrenem una sèrie dedicada al Rec Comtal amb Carme Miró, Aritz Galarraga (i Josep Pla) ens acosten les menges basques i Txema Castiella observa la “reconciliació nacional”. Obrim els miradors amb Eveli Torent i l’exposició del MNAC, Emili Olcina s’endinsa en la tenebror fantasmagòrica de Henry James, Valèria Gaillard dissecciona les relacions Orient-Occident amb Edward Said (i Sàdiq Jalal al-Àzem), Joan Todó entra als paratges edènics de Sara Baume. Susanna Portell passeja de Montmartre a Montparnasse al tombant de segle al Museu Picasso i Cristina Masanés, pel ‘sotabosc’ de Mar Arza a La Virreina. Imma Merino dissecciona les apostes del cinema català i Jordi Puntí ens proposa una lectura marcada pel retorn, com l’eterna jornada del popular film El dia de la marmota.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista Musical Catalana  385 Maig-agost 2025
Som en plena primavera, època de transició per naturalesa, i sembla que els esdeveniments s’hagin posat d’acord per confirmar que ens trobem també en un moment de canvis globals, tal com anticipàvem en el nostre últim editorial, el passat mes de gener.La música, de manera més o menys evident, no és aliena a l’entorn en què es compon o s’interpreta. I no hi ha música, efectivament, sense compositors ni intèrprets. Les últimes setmanes, s’han presentat les noves temporades de concerts i ja fa uns mesos Ibercamera va anunciar el retorn de Valeri Gergiev, un dels primers músics que va ser víctima de la política de cancel·lació quan, ara fa tres anys, va esclatar la guerra d’Ucraïna. Davant dels nous contextos geopolítics, amb seguretat, tornarem a veure artistes compromesos amb causes socials i polítiques com el canvi climàtic o els drets humans. Tornaran també, malauradament, els qüestionaments, les amenaces o, en el pitjor dels casos, els vetos? O sabrem fer de la música, finalment, un nou pont d’enteniment i de pau?És en panorames incerts que se’ns mostren amb més contundència els exemples d’institucions que resisteixen amb fortalesa el pas dels segles. En aquest número, dediquem el Dossier al mil·lenari que Montserrat està commemorant enguany, tant a la muntanya santa com, en bona mesura, a l’escenari del Palau de la Música. Es tracta d’un símbol -un mite, pràcticament- del nostre país en el qual ja posàvem atenció fa trenta anys des de les pàgines d’aquesta Revista. “La història musical de Catalunya és deutora, en un grau molt alt, de les aportacions montserratines, tant al nivell de la creació com al de la praxi musical”, reconeixia llavors el director Jaume Comellas. I malgrat que tres dècades semblin un període irrisori al costat de mil anys d’existència, és suficient per confirmar la vigència d’aquella afirmació.També repassem, com correspon sempre al nostre número de maig, les cites més destacades dels festivals de l’estiu que tenim per davant, al nostre país i a l’estranger. En aquest cas, ho fem també des de la secció Escenaris del món, on tractem de l’esdeveniment coral multitudinari que tindrà lloc a la capital estoninana, Tallinn, una cita que només té lloc cada cinc anys i que impressiona aquells que tenen la sort de viure’l de prop.Sobretot, però, posem la mirada en el més immediat i concedim gustosament el protagonisme de la nostra portada a un gran talent de casa. Elisabet Franch, que fa anys va despuntar amb força com a virtuosa de la flauta, és també una artista polifacètica amb inquietuds per la comunicació amb el públic des d’altres perspectives i a qui una formació inicial en Periodisme ha valgut, fa pocs mesos, la confiança de la seva orquestra, la Simfònica del Vallès, per debutar com a guionista al Palau de la Música. D’aquí a molt pocs dies, en aquest mateix escenari, s’hi presentarà per primer cop com a solista acompanyada d’orquestra. Sense escatimar res a la trajectòria que l’espera en el futur, ens costa d’imaginar un moment més dolç que justifiqui l’atenció que li fem, convençuts de la seva vàlua.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista Horitzons Primavera-Estiu 2024

Aavv

Una revista que posa a les seves pàgines el gran debat que ha d'afrontar Catalunya: el territorial. Escriptors, periodistes, historiadors, politòlegs, cuiners, músics... il·lustradors, fotògrafs de tot Catalunya...aporten. Les seves reflexions sobre com han de ser els horitzons de país. Els grans reptes de futur de Catalunya i el món explicats des de Lleida. Hortizons és la revista bianual que promou la Fundació Privada Horitzons 2050, que té com a missió fomentar el debat i proposar accions que contribueixin al progrés econòmic, social, cultural i patrimonial de les Terres de Ponent i l'Alt Pirineu. Des d'aquests Horitzons de paper, a través d'entrevistes, reportatges, fotorelats i molt més, es vol debatre l'occident català, però també el país i el món: tots els mons. Ens trobem tots aquí. Barcelona és cap de Catalunya en la marina, i en la terra ferma, Lleida», escrivia el cronista reial, i protoperiodista, Ramon Muntaner al segle xiv. Aquí hi ha la línia, aleshores del comtat de Barcelona i del comtat d'Urgell. La gran frontissa entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Aquest és l'eix oscil-lant, basculant, del país. Lleida és capital de l'horitzó, de l'entremig. És el laboratori del passat, del present, del futur. Hi ha terra, aliments, tecnologia, indústria, ofici, gastronomia, patrimoni, cultura, art, pensament, geografia, paisatge, natura, valors, hàbits, espiritualitat, sentiments... Però, sobretot, hi ha persones. Hi ha Horitzons humans. Tots els grans temes, debats, interrogants del país, del món, del futur, estan clavats aquí.
Precio socio 23,75€
25,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
Revista L'Avenç 511

Aavv

Amb el número d’aquest setembre, visitem les terres gironines. Ana Sánchez recupera el periple de les fotògrafes Annemarie Schwarzenbach i Marianne Breslauer per Catalunya el 1933, Anna Pujols Grifè investiga les missives de Miró conservades a l’Arxiu de Girona, Cristina Masanés celebra “l’art de resistència” de Francesc Abad des de la Jonquera, i entrevistem Gemma Carbó, directora del Museu Terra (Fundació Carulla). Un número dedicat als qui cerquen la bellesa als racons menys transitats, amb la poesia d’Anna Akhmàtova traduïda per Eloi Creus i els cactus de Fritz Lang i Salvador Espriu amb Julià Guillamon. Oriol González Tura reflexiona sobre la lectura a les aules i, als Focus, commemorem tres centenaris literaris: Albert Fabà llegeix Estellés, Inés García López ressegueix les transformacions de Kafka i Martí Gallén Muñoz continua desemmascarant Guimerà. Als miradors, Jaume Creus contraposa les lady Macbeths de Leskov i Xostakóvitx, Joan Todó llegeix Tessa Hadley, i Jaume Barrull mira cap a Gaza a l’estrena de la secció de còmic. Imma Merino revisita l'etèria i combativa Delphine Seyrig, anem a Santa Maria i Sant Climent de Taüll amb Eduard Riu-Barrera i acabem amb el periodisme literari de Patrick Radden Keefe vist per Jordi Puntí.
Precio socio 7,60€
8,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.
La maleta de Portbou 60

Aavv

Número 60 de la revista La maleta de Portbou, correspondiente a los meses de Septiembre y Octubre de 2023.
Precio socio 9,50€
10,00€
Has añadido la cantidad máxima disponible.