La Santantonada de Forcall
Segura Ferrer, Juan Manuel
Quan el fred mantenia hibernats els camps i semblava que tot moria, els nostres avantpassats encenien fogueres que, per magia simpàtica, estimulaven el sol esmorteït a pujar en el seu camí del cel, per evitar que el fred i la foscor matessen la vida a la terra. La foguera cristianitzada (sant Antoni del porquet i els sembrats) de la Santantonà de Forcall és filla d'aquelles fogueres paganes, i la més espectacular, com correspon a un poble molt orgullós de si mateix. Socarrar-se sota aquestes flames de la barraca de la Santantona equival a un bateig flamíger que totes les generacions forcallanes han practicat amb l'orgull d'honorar els seus ancestres i les seues arrels. És una festa que no morirà mai, és l'anima de Forcall, aquest poble dels meus avis en el cor remot i agrest dels Ports de Morella, en eixes altures on s'abracen València, Aragó i Catalunya.Si mai no has viscut una Santantonà forcallana, hauries d'arribar al poble el matí del dia de la festa: veuràs com els mossos aixequen a la plaça el tronc esbrancat (el Maio) d'un pi de la contrada d'una dotzena de metres. A l'extrem superior d'aquest eix és recolzen les costelles, set troncs que dibuixen el perfil cònic de la barraca. Després tota ella s'emboteix amb ramatge molt inflamable, exceptuada la part baixa, un espai circular amb una porta d'entrada, que mira al nord, i una de sortida, envers el sud. Si vols tenir fortuna tot l'any, embriaga't amb el perfum vegetal de la barraca, entra per la porta nord, fes tres voltes al tronc, xucla un raig de vi de la bóta que hi ha penjada i surt per la boca sud...De Victor Amela, del pròleg.
Has añadido la cantidad máxima disponible.